diumenge, 29 d’agost de 2010

DESCANSAR (FINS I TOT) D'UN MATEIX

Hi ha coses i coses que no acabo d'entendre. Tothom pot fer el que vulgui amb els seus diners, però... no havíem quedat que hi havia una quantitat màxima de capital que es podia portar a l'estranger? Potser aquesta limitació no existeix per uns quants. No vull entrar en com s'han aconseguit aquests diners.
Bé, deixem-ho, no tinc ganes d'emprenyar-me. Jo no necessito anar a la República Dominicana de vacances. Per gaudir de la vida només necessito anar -ocasionalment- al meu paradís particular. Aquesta vegada, la visita al paradís ha estat breu -36 hores-, però suficient per gaudir del no res, de l'absència total de les pertorbacions oníriques que alguns semblen encaparrats en provocar.
Des de que ahir vaig parir el darrer post he fet una aturada en el camí. Val la pena continuar amb aquesta dinàmica? Compensa sacrificar-se per no res, ja ni la pròpia satisfacció? És necessari canviar de prioritats i començar a ser una mica -ningú ho consideraria- egoista? Moltes preguntes i una sola resposta: Cal mirar cap a una altra banda, buscar nous reptes, deixar que la seva ignorant indiferència els ofegui.
Fa una estona que torno a estar a casa i he de preparar les coses per demà. Demà, demà, demà.... Sempre hi ha un demà! Tots els mesos hi ha un demà! Sempre el mateix, la mateixa  lletania, les mateixes paraules, marcades per la indefinició i per una actitud de prudència imprudent. Només l'imminent retorn de la Nikita -ja fa molts mesos de la seva absència- em retorna les ganes de veure l'albada. Potser en calen les seves paraules reflexives, després d'una nit de boja irreflexió i d'haver-nos lliurat a la passió que ens reclamava  la part animal que ens domina quan estem junts.
Per sort, només em queda una setmana per tornar al paradís i desfer-me d'aquest sentiment d'impotència davant de la mediocritat i davant la manca de sinceritat i valor. Fins i tot per poder descansar de mi mateix. Que ningú intenti entendre-ho ni interpretar-ho. Ni és entendible ni interpretable. És com és i no d'una altra manera, només això.
Demà més... Això espero!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada