dilluns, 14 de març de 2011

EQUILIBRI

Arribada aquesta hora, només em queda demanar no perdre l'equilibri. Ser immune a un entorn desequilibrat que sembla propugnar l'assumpció del poder per part dels súbdits de la religió del despropòsit.
No, no vull ficar-me al llit amb la sensació d'haver perdut un dia més en la meva creuada per una immunitat que cada dia es fa més difícil de mantenir. De moment, el cos aguanta i la ment resisteix.
Aquest matí algú fullejava un llibre que tinc sobre la meva taula de despatx i que m'ajuda molt -des de fa anys- en els moments difícils o de confusió. M'ha inquirit sobre el caràcter religiós d'aquest llibre i li he intentat -a vegades costa molt fer-se entendre- que, per sobre del seu caràcter religiós, el que més m'interessa d'aquest llibre i dels seus textos és el seu caràcter filosòfic. En aquest llibre, molts hi podrien veure un cant a la fe cega i al dogma imposat. No, jo no hi veig això. Jo hi veig una reflexió profunda -i molt pràctica- sobre els fets mundans i sobre el comportament humà davant d'aquest fets i davant les relacions humanes.
Com deia abans, a vegades sembla que em costa molt fer arribar el missatge i no crec que encara ho hagi aconseguit. Ho intentaré de nou amb una mica més de serenor: Estic per altres coses, he aconseguit ser impertorbable davant les aberracions -o desviacions- existencials, actitudinals i conceptuals. Ja res importa. Només importa allò que contribueix a proporcionar-me serenor i estabilitat. Ja no participo dels experiments condemnats al fracàs ja des del mateix moment de la seva formulació conceptual. Per sort o per desgràcia, els fets i esdeveniments em donen -malauradament- una raó que abans em molestava en reclamar i que ara ja no m'importa tenir o no. Només em molesta tota la pèrdua que ocasiona aquesta experimentació -moltes vegades interessada- i que les coses es reformulin en base a errors no reconeguts.
Em queden poques ganes de continuar aportant. Només tinc ganes de mirar, observar, estar en aquella posició distant dels que han rebut la contradicció i contrarietat com a pagament -no és la paraula justa, però és tard i no tinc ganes de buscar-la- i que consideren que ja no estan cridats a la consulta. Estar, simplement estar, és el que toca. Fer conscients als inconscients, fer responsables als irresponsables, fer sacrificats als acomodats, fer resolutius als mandrosos.
Ara toca -també- dormir. De moment és la meva necessitat bàsica immediata en aquest temps i espai en el que ja només compten les necessitats bàsiques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada