dissabte, 26 de març de 2011

UN HOME SOL

El teu cor està en pau, ja no ets un rebel, 
avui només ets un observador,
no l'enemic de ningú. Si algú vol
qualificar-te d'enemic, no et preocupis,
recorre només als teus records 
per reflexionar tranquil·lament sobre el teu futur.
Gao Xinjian "El llibre d'un home sol".

Sempre he tingut -malgrat pugui semblar el contrari- una tendència molt marcada a estar, voluntàriament, sol.
Us podria donar mil raons per defensar aquesta postura, però prefereixo fer-ho amb un poema d'un dels meus escriptors de capçalera, d'aquells que sempre tens a prop de la teva consciència per tal que et recordin qui ets, què ets i com ets. Tampoc us penseu que m'obsessiona la meva soledat. És una soledat voluntària i volguda. Una soledat estimada...


SÓC HOME SOL
 
He menjat amb delit els dàtils de Palmira,
les panses de Corint, el be rostit de Pasqua,
galls fets entre rajoles pels hindús,
l’oca de Tebes.
                           He begut moltes grapes,
schnaps i filtres, herbes de poc seny,
m’he embriagat amb vins de Falern o de Quios.
Però tot res, sols queda la fiblada
de la pua clavada
molt endins de la carn.
                                          Sóc home sol.
No sé d’on vinc, per què m’afanyo,
no crec en opis ni licors.
No sé què sóc ni per què m’ho pregunto.
Segrego a vegades poesia,
o bé, de tant en tant, m’agrada,
posant els ulls en blanc, polsar les tecles
del meu rònec piano,
traient-me els tèrbols sucs de moltes nafres
amb la xeringa neta de l’oblit.
Però tot res, sols queda la fiblada
de la pua clavada
molt endins de la carn.
                                          Sóc home sol.


Joan Vinyoli 

4 comentaris:

  1. Arribem sols,marxem sols.No hi ha més remei.^^

    ResponElimina
  2. Hola Maria, guapetona!
    Sí, només tenim estones en grata companyia en un mar de soledat. Aprofitem i valorem aquestes estones.
    Un petó molt fort!

    ResponElimina
  3. Un poema preciós. I belles paraules, les de Maria. És un sentiment que tots hem viscut i que molts viurem per a sempre, involuntàriament o voluntària. El secret està en aprendre a ser feliç amb ell.

    Ara, el que no consent és que ningú parli de menjar-se cap oca, ni que sigui de Tebes. Home, per favor, ni en broma, on s'és vist! (és que en tenc 7 i les estim molt!).

    ResponElimina
  4. Benvolguda Xicarandana,
    No, no vull cruspir-me les teves oques.
    Com li deia a la Maria, crec que hem d'aprendre a valorar els moments en grata companyia i els moments en soledat. Tots dos són necessaris i només cal saber-ne apreciar -com tu molt bé dius- els moments de felicitat que ens proporcionen.
    Un petó molt fort!

    ResponElimina