diumenge, 6 de març de 2011

SILENCIS COVARDS I PARAULES CULPABLES (Idus de març)

Tots som amos dels nostres silencis
i esclaus de les nostres paraules.
Proverbi àrab.

Al final, els nostres cors acabaran a la falda de la mort. Val la pena guardar silencis covards? Hem d'optar per les paraules culpables (de sinceritat)? Francament, prefereixo les paraules culpables.
Cuida't dels idus de març!, li van advertir al Cèsar, segons diu en Shakesperare a la seva obra Juli Cèsar (1599). Segons el poeta grec Plutarc, Juli Cèsar havia estat advertit dels mals auguris i malgrat això, va ser assassinat el dia dels idus de març de l'any 44 aC.  D'acord amb el calendari romà, els idus de març queien en el 15 del mes de Martius (Mart, déu de la Guerra, fill de Juno i de Júpiter). El idus -per aquells que encara no ho sabeu- eren dies bons auguris, que tenien lloc els dies 15 de març, maig, juliol i octubre i els dies 13 de la resta de mesos. Malgrat això, per no fer cas dels advertiments, per prepotència, per imprudent i per no saber calibrar les seves forces, va morir. Quedi dit amb tota la seva extensió i significació!
La història ens ofereix tot un seguit de moments màgics -alguns força absurds- en els que la naturalesa humana, en pensar-se o sentir-se indestructible, provoca la seva pròpia caiguda i destrucció. Els idus de març sempre s'acaben convertint en un caixa o faixa, sense concessions a les gilipollades. S'ha de tenir molt de compte amb el que es fa i amb el que no es fa, amb el que es diu i amb el que no es diu i, per sobre de tot, s'ha de tenir molt clar si s'està disposat -o es té capacitat- per assumir-ne les conseqüències, també en tota la seva extensió i significació. Penso que el dia dels idus de març podria ser una bona data per viure o morir, com al circ romà!
Parlant de coses importants, ara és hora de començar a despertar el jardí, les plantes, els arbres i l'hort de la seva letargia hivernal. Ara s'han de proporcionar les primeres cures dels mals soferts a l'hivern. Ara tenim lluna nova des del dia 4 -divendres- i és hora d'anar preparant les coses per plantar i sembrar. Això ho farem en la lluna vella de març, però podem anar asprant els pèsols i posar sofre als rosers -de bon matí, per evitar-los malalties. També podem preparar les caixes de terra-fem pel planter i cercar els primers espàrrecs de la temporada.
En relació amb això anterior, també puc dir que el cirerer que vaig plantar fa un any ja ha florit. Malgrat això, estic temerós per la dita que diu "De la flor que pel març veuràs, poc fruit te'n menjaràs". Bé, que sigui el que Déu vulgui.
Mentre passen totes aquestes coses, esperant la lluna vella i veient com retornen les orenetes, continuaré expectant i emetent a com es desenvolupen els esdeveniments. Una errada, una simple errada més -i van...- per fer-me feliç i decidir-me d'una forma definitiva i pública. Només això. Aquest any no espero res més dels idus de març!

PS: Probablement modificaré aquest post a posteriori. Ara no tinc temps de fer-ho, però no volia crear presses a ningú o furtar-los alguna reflexió intel·ligent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada