divendres, 29 de juny del 2012

DIVENDRES: CANVI DE CICLE.

Hi ha setmanes més o menys dures, que passen més o menys ràpid i d'altres que voldries que s'acabessin abans de començar. Aquesta ha sigut -fins ara- una d'aquelles setmanes! 
Ha sigut una setmana de pèrdues de temps -cosa que abomino-, de malbaratament de recursos -cosa que no entra ni en els meus esquemes ni en la meva pretensió- i de visita al pinyoleg. És pot demanar alguna cosa més desgraciada? Segurament, no! Sortosament, entre tant fet desagradable sempre surt alguna espurna de llum per compensar el costat negatiu de la vida.
Els divendres sempre suposen un canvi de cicle i un trencament de les dinàmiques absurdes que es van enquistant durant el pas de la setmana. Sembla que el coixí del dissabte i del diumenge hagi de servir per restablir l'ordre perdut i fer que la maquinaria recuperi el seu funcionament pautat i sincrònic. Sembla que el cap de setmana serveixi per buidar el cervell de pensaments abstractes i per aconseguir el pòsit de tranquil·litat necessari per veure les coses d'una altra manera. 
Sembla ser que aviat remetrà la calor i podrem viure una mica millor. Jo, de moment, acabo de banyar el pobre Lord, ca i company de nits a la fresca, que ja no podia ni esbufegar de calor. Aquesta dutxa vigoritzant amb aigua del pou -freda com ella sola, però clara, neta i sense additius-, sembla haver-lo rejovenit uns quants anys! Ja he deixat la mànega preparada per regar una mica més tard, quan el sol estigui a punt de pondre's. Són aquestes petites coses les que fan recuperar la calma i alimenten l'esperit.
Ho deixo. Lànguidament m'arrossegaré fins la gandula i esperaré, pacient, l'hora de regar. Tot plegat, què més cal fer en un divendres calorós? Poca cosa més, sens dubte... o sí?
Potser després més. De moment, un regalet.

4 comentaris:

  1. Xafagor al 1000%, ni un bri d´aire...
    fa temps, molt de temps -en sentir aquesta dona- els peus es bellugavem sols, avui ni que em regalessis una entrada a primera fila, no mouria ni un dit, bufff...això és insuportable!!

    Sort què és divendres i demà els despertador no dirà ni piu!! Disfrutem de les petites coses!

    Molt bona nit, amic.
    Bessets...glaçats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      Jo he dormit al jardí. Molt rústic però efectiu. El Problema és que m'he llevat amb el sol, però això ho arregla una bona migdiada.
      Bessets de cap de setmana, que semblen intranscendents però que són dels bons, dels que queden al llarg del temps.

      Elimina
  2. "Els divendres sempre suposen un canvi de cicle i un trencament de les dinàmiques absurdes que es van enquistant durant el pas de la setmana."
    (L'exorcista)

    Per què es permet que durant la setmana s'enquistin "dinàmiques absurdes"?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      Segurament per una d'aquestes dinàmiques absurdes: per por, combinada amb una ànsia malaltissa per ser els més populars del món (és una manera "fina" de dir-ho). Davant d'això i de la connivència d'aquells que podrien donar un cop de timó (per comoditat, per més por)... què vols fer-hi?
      Doncs anar passant, esperar que arribi el cap de setmana i dedicar-te a coses més interessants i menys llefiscoses (la baba embruta molt).
      Un petó/abraçada!

      Elimina