dimarts, 5 de juny del 2012

JOCS

Avui un post curt. Aquesta tarda he estat distret amb coses que no m'haurien de distreure. Per acabar de reblar el clau, algú ha iniciat un joc i m'ha desafiat a jugar-hi. No hi ha cosa que em faci més feliç que el desafiament per emprendre una partida en un joc que sé que domino molt millor que el meu oponent. Cras error aquest desafiament provocador! D'acord, juguem!!!!
Estic cada dia més enganxat a l'Apalabrados. Com m'encanta aquest joc! Ara tinc un oponent amb el què ja hem lliurat tres partides seguides -ara estem lliurant la tercera- i, de moment estem empatats. Un contrincant digne i meravellós, per fi!!!! Com m'agrada la gent decidida que sap el que vol i que està disposada a combatre!!!
D'altra banda, continuo amb feina fins les celles amb els dos projectes que estic fent a l'hora. No cal que en faci més referència, atès que aquests darrers dies ja he explicat de què van. En tot cas, em fan molt feliç i contribueixen a aïllar-me dels cagadubtes compulsius i d'aquells dels que fa del "si, però no...o sí? No ho sé!" un estil de vida.
Avui, imatge espectacular a primera hora del matí: persona -dona- que corre i que veu com se li escapa l'autobús. El més singular és que arriba a la parada corrent i RIENT!!!! De què reia? D'haver d'esperar mitja hora fins el proper autobús, de la seva manca de puntualitat? No ho sé. En tot cas m'ha semblat admirable ser capaç de riure quan les coses surten malament a primera hora del matí. D'altra banda -i aquesta és la segona lectura- m'ha semblat d'una simplesa mental impressionant riure quan saps que arribaràs tard a la feina -els temps no crec que estiguin per aquestes coses- per culpa.... d'un mateix, no del transport públic!

Bé, ho deixo, no sense abans fer-vos un regalet (aquest espero que sigui més popular que els d'ahir).
 

9 comentaris:

  1. Aquesta és més dolça i en el seu temps es ballava d´aferrats...cosa que avui no saben fer...ummm!!

    Uiii em sembla que t´agrada ser puntual, el comentari ha estat una mica dur, crec. Saps tu si la dona estava recordant algun acudit en aquell moment o potser que al correr alguna peça li fes cossigolles (pesigolles)?...

    Hora de sopar...bon profit...bona nit...bessets!!

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Exacte, en aquella mitja hora de les discoteques... Ah, quin plaer aquell!!!! I com passa el temps!!!!
      M'encanta ser puntual -si és possible- i que la gent ho sigui. Jo no hagués arribat rient, tot veient com se m'escapava el transport. Quina lògica té riure davant d'això? Potser si que portava les boles xineses posades... qui ho sap!
      Bessets riallers, de bona nit i de bon rotllet!!!!

      Elimina
  3. Jajajaja...jo, darrerament, quan se m'escapa l'autobús acostumo a riure...DE QUÈ???? Doncs de què no és el pitjor que pot passar encara que sigui a primera hora del matí, de què potser he de fer més spinnig i tenir més resistència al correr, de què ja no puc fer res i millor somriure, de què demà dormiré menys per arribar abans, de què a la feina es fotaran de mí en saber perquè "suposadament" arribo tard i jo riuré amb ells, de què...i què? ja no puc fer res!.
    Aquestes són les meves raons de riure davant d'un canvi de plans, almenys en l'horari..i és que les coses no sempre surten com volem... i malgrat tot, el món continua rodant.
    Però prometo que demà sortiré 10' abans i també somriuré en arribar 10' abans.
    I desitjo que tu també somriguis al llegir aquest comentari :))))
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, benvolguda Ona!
      Quina meravella de comentari! Com vols que no somrigui davant un comentari tan enginyós!
      Un petonàs ben fort.

      Elimina
  4. Doncs jo ho trobo admirable, riure tot i que el dia no comenci com tagradaria (segur que la seva nit va acabar bé...jejeje) o no, ves a saber, però crec que auqesta és ñla clau, saber afrontar les situacions amb optimisme. L'autobús s'ha escapat igual, no? Doncs millor l'espero rient que no pas de mala llet.
    Petonàs!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Raquel, doncs mira, sí, tens raó. Tot plegat ja era inevitable que perdés l'autobús. Davant d'allò que és inevitable només podem intentar fer-ho evitable al dia següent, no?
      Petons

      Elimina
  5. Mira ara m'has fet riure! I ho necessito, prendre distància i relativitzar és admirable, a primera hora del matí i fins que s'acaba el dia. N'estic aprenent. Qui va guanyar la partida??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia, guapa! Com va tot? Mira, si he aconseguit fer-te riure, ja estic content i considero el dia com a ben empleat. No hi ha cosa que em faci més feliç que intentar fer feliç a la gent maca.
      La partida...? Tu qui creus? El dubte és ofensiu (és broma)!!!!
      Uns petonassos alegres i riallers!!!!

      Elimina