diumenge, 17 de juny del 2012

RETORN

Talment fos un ocell o au migratòria, retorno a casa. Ja està, ja he arribat de nou al lloc en el que habito -i intento viure mitjanament bé- de forma habitual. Volia titular aquest post com "Retorn a l'anormalitat", però que és l'anormalitat? Potser el problema és que "l'anormalitat" ja s'ha convertit en "normalitat". Sí, potser és això... Potser ja hem creuat el llindar del que és acceptable i del que no ho és; potser hem arribat a desfer aquest llindar i vivim en un constant poti-poti, una olla barrejada que dilueix responsabilitats i emmascara -ho intenta- la relació de noms concrets amb llocs concrets i fets concrets.
Res de nou: correspondència per obrir -encara hi ha qui escriu cartes- i llegir a la taula del jardí, mentre acaricio al Lord -que sembla que m'ha trobat molt a faltar- i, més tard, escric aquest post. Hi ha moltes cartes que han acabat directament a la brossa. Mes de tres quartes parts eren propaganda i ni les he obert. Estripades pel mig han desaparegut de la meva vista. Unes quantes eren rebuts -bé, els comunicats de pagament- i unes poques més no sabria com qualificar-les. Dues eren de l'Ajuntament -aquesta màquina de malbaratar els meus impostos- i m'informaven d'unes jornades sobre temes totalment surrealistes. És a dir: quan més fotut està el tema, aquestes llumeneres continuen  fent bullir l'olla amb els meus impostos i munten unes "Jornades" completament inútils -tinc més qualificatius però m'abstindré de ser desagradable-, però que serveixen per pagar la soldada als conferenciants i als organitzadors -per suposat, del partit que governa a l'Ajuntament- per tal que continuïn fent proselitisme d'un ideari caduc i demostradament fracassat. Si no fos pel vot subvencionat -pràctica molt semblant a Andalusia- no traurien ni un sol vot.
Finalment, he deixat una carta escrita a mà. He mirat el remitent -també escrit a mà- i he recordat altres temps, altres èpoques i altres moments. Una persona -amb la que ens cartegem una vegada a l'any- m'havia escrit per un fet extraordinari: em diu que es jubila -bé, no exactament però molt semblant- i marxa a viure a un lloc remot. Em deia que renegava del món civilitzat i que s'anava a retrobar amb l'essència d'ell mateix. Doncs que et vagi bé i que siguis feliç, amic meu! Potser jo aviat emprendré aquest mateix camí, no sense abans haver-ho finiquitat tot i haver tancat els comptes pendents (que sens dubte és el que em proporcionarà un plaer més intens). D'alguna manera és el que ell ha fet. Ha acabat amb tot i amb tothom... i ha tornat a començar.
Potser el retorn, en aquell cas, serà a allà on val la pena retornar: a l'origen de tot plegat, a -com diu el meu amic- la nostra pròpia essència.

6 comentaris:

  1. Cal tenir molt de coratge per tornar a començar, per trencar amb el que no t'agrada i iniciar un nou camí. La por sol tenir unes arrels ben grosses dins la "anormalitat" del dia a dia, però això no lleva que aquesta il·lusió la haguem tenguda, la tenguem, la majoria de patidors...
    Bona setmana, Exorcista!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xicarandana,
      poques coses fan que em lligui als llocs o a les persones. Normalment, els canvis de rumb provenen de rampells que no fan altra cosa que exterioritzar bruscament insatisfaccions i decepcions.
      Que tinguis tu també una bona setmana, amiga meva!

      Elimina
  2. Una jornada ben completa i avui a treballar de nou, com tots...Bé, no com tots, més descansat que la majoria!
    Que et sigui lleu ;)

    Bentornat, amic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      No, amiga meva... avui tenia moments laboriosos meus -esporgava el xiprers- i gaudia de moments eteris. Demà és quan em retrobo amb el món laboral.
      Uns bessets de retorn i retrobament amb gent maca!

      Elimina
  3. A mi em fa por tornar a la meva essència quan ja sigui massa tard. Bé, ja sé que mai és tard o que més val tard que mai, però m'agradaria poder gaudir d'aquest "estat natural" una bona pila d'anys. Per això m'agradaria tornar a començar abans de l'edat de jubilació. Perquè si m'ho paro a pensar pots tornar a començar demà mateix si en tens ganes de debò. Perdona el rotllo, però és que m'has fet pensar. Bona setmana!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia.
      Si t'he fet pensar, vol dir que he encetat un tema prou interessant -que ja és molt en els temps que corren- i que t'ha fer replantejar alguna cosa.
      Uns petons amiga!!!

      Elimina