dimecres, 6 de juny del 2012

SALTS A L'ABISME

Escolto Luciano Pavarotti -Caruso- mentre recordo paraules sabies de gent gran o més il·lustrada que jo. En concret, recordo una frase genial: "Qui s'equivoca una vegada demostra un punt d'imperfecció humana que, fins i tot, pot arribar a ser encomiable. Qui s'equivoca constantment només demostra tenir un especial interès en fer pública i notòria la seva incompetència." Aquesta mateixa persona em deia que "No cal empènyer a ningú a l'abisme. Aquell que fa mèrits per caure a l'abisme cada dia fa una passa per arribar-hi i ell sol farà la passa decisiva. És una tirada -una querencia- tan forta com la que té un brau, en el seus darrers moments de vida, d'anar-se'n a les taules". Jo afegeixo: "El que seria injust seria arrossegar a algú altre".
Ara toca una mica de Luís Eduardo Aute (Slowly). Ho sento, és una de les meves debilitats! Avui fa bon dia i m'ho he passat força bé (sobretot aquesta tarda). He deixat que la vida fluís de manera natural i sense forçar res. De fet, dit en llenguatge més planer, m'he tocat els ous a dues mans -fins i tot amb una mena de plaer no sexual (va, ho reconec, una mica sí!)-, mentre observava els sobtats canvis de rumb -totalment no forçats, els mateixos i habituals de cada dia- d'una nau que ja fa temps que ha perdut qualsevol contacte amb port segur, que ja no sap on està el Nord i que navega al paire. M'he sentit reconfortat i gratificat pels "Sí però no... ui, ui, ui... no així no! Ara sí... no, no, no! Provem-ho així... ara sí que... no! no! És culpa d'aquell, d'aquell!!!!" Mentre, una gran fletxa -producte de la racionalitat i de l'evidència- assenyala sobre el cap de qui acusa i tothom ho veu i n'és conscient. La realitat no es pot ocultar eternament! 
Ara hi ha una amiga d'aquest bloc que se sentiria delectada i emocionada -com jo em sento!- en sentir la BSO de Out of Africa. He pensat moltes vegades en anar a les grans planures, a la terra dels mil ocres, a la sempre fantàstica Àfrica. No se m'acut imaginar cap Massai canviant d'opinió mil vegades mentre intenta caçar un lleó. Potser sí que ho fan... però no crec que tinguin una segona oportunitat de dubtar o canviar de parer! 
Un regalet, dos regalets, tres regalets, quatre regalets... No són de la meva època tendre, però m'agraden!

2 comentaris:

  1. Si se t'acut anar a Àfrica, escull molt bé la temporada per no tenir cap desil·lusió. Jo vaig ser a Kènia un final d'abril, i tots (potser tots no, però la gran majoria si) els animals estaven a Tanzània. Vés, fan dues migracions a l'any. Quan l'herba de Kènia está tota menjada, creuen el riu Mara i passen a Tanzània per menjar-se la d'allà i deixar que creixi la de Kenia per tornar-hi al cap de 6 mesos ... i així succesivament.

    Ufff!!! Moment 'agent de viatges'!!!! Quins grans records.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ariadna, guapetona!!!
      Ho tindré en compte!!!!
      Moltes gràcies per la teva informació i un petonàs.

      Elimina