dijous, 31 de maig de 2012

PREN-ME L'OS!!!

Pren-me l'os, sembla dir aquest animaló de la imatge d'avui. Tampoc tinc massa a dir, però segur se m'acudirà alguna cosa mentre vaig escrivint. Teòricament, una de les meves habilitats -això diuen- és treure una història de quatre paraules -a vegades dues- claus.
El dia no està tenint cap aspecte especial: contestar correus, llegir una mica, escriure una mica més.... i repassar les primeres fitxes de personatges del nou projecte -com penca aquesta noia!- i l'organigrama de relacions entre ells. Primer mirar l'organigrama i després repassar els perfils -descripcions físiques, psicològiques, manies diverses.....- de tota la fauna que malviu en una trama -aquesta és la meva part- ja tinc mig enfilada. 
Un moment: sento el gos que lladra. (........................) Ho sento, era un passavolant que intentava explicar-me alguna cosa trista. Darrerament, en passen molts -suposo que és cosa de la crisi- però  no és or tot el que llueix. Molts s'aprofiten d'aquesta situació per fer el seu agost particular. Normalment, no baixo. Des de dalt, obro una finestra i els deixo començar la seva lletania (a vegades, acaba en lletania interrupta, de forma sobtada). L'experiència és un grau i en els primers segons -analitzant el caire, l'aspecte general, els complements i bosses que porta i tota una sèrie de factors- ja saps si és mínimament verídic el què expliquen o si només són engalipadors de jubilats. No us penseu, ells també tenen les seves tècniques: parlar fluixet per aconseguir proximitat, no iniciar la conversa amb el motiu principal de la seva visita, dir que venen a revisar el butà (sense portar cap eina ni acreditació).....
Per sort, el Lord -així es diu el vidu de la malaurada Lady-, autèntic amo i senyor del jardí, no està de gaires punyetes i, malgrat la seva avançada edat, encara té la seva capacitat dissuasoria intacta...
I la vida continua igual, en espera del moment oportú, acumulant raons i motius, escrivint l'esborrany d'una història de desenllaç sorprenent i que pretén no deixar a ningú indiferent. Aquesta és una història que s'ha d'escriure en silenci -lànguidament-, com si no s'estigués escrivint, com si els personatges no fossin vells coneguts i cadascú no portés una motxilla del passat -alguna força feixuga i escandalosa-, conegudes i desconegudes, sabudes i ignorades, comprometedores i banals. Tot això conforma aquest submón, aquesta trama que cada vegada tinc més clara al cap. Cada cop els detalls es fan més clars i amb gran subtilesa es van acomodant en el trencaclosques -aquest complex i amb moltes variants- que pretén atrapar al lector que, en aquest cas, cal que -temporalment- mantingui una postura de simple observador, assimilant informació i reservant-la per quan sigui cridat a formar part de l'acció del desenvolupament i desenllaç de la història. A tall d'exemple, hi ha un personatge -provisionalment anomenat  que la coautora em descriu com: "...a un pam de distància, té una mirada hipnotitzant. Podria ser que parléssim -per la seva actitud- d'un rèptil -un àspid, una cobra... un escurçó- que amb la seva llengua escruta i analitza l'aire per detectar-hi les febleses d'aquell que gosa posar-se al davant, mentre espera un moviment a destemps per agafar la víctima desprevinguda. La seva llengua, -com la del rèptil- sobtadament, deixa de ser un objecte de plaer per convertir-se en objecte iniciàtic i preludi del seu atac mortal...". I amb aquestes premisses anem muntant tot el tema!!!!

PS. Només una petita observació: Si tens ous, pren-me l'os!!!!

Un regalet... i un altre... i un per relaxar-se una mica!!!!!!

4 comentaris:

  1. Has dit amb dues paraules, oi?
    Va, jo en deixo tres: correu-memòria-relat...

    Em sembla que en Lord i jo feriem bones miques!!

    I ara que m´has deixat totalment relaxada, aprofito per anar a sopar. Si en vols?

    Bessets ben meditats ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      en busco un i compleixo amb les teves tres paraules.
      És fàcil tenir bon rotllo amb ell (els de casa, és clar!!!)
      T'agraeixo el teu oferiment, però avui ja he sopat (res, una mica de fruita).

      Uns bessets d'anar-se'n al llit.

      Elimina
  2. Diria que auqest personatge que descrius, ha de ser Escorpit.

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Raquel,
      Doncs una mica sí! És una dona provocadora però fatal. Com un pregadéus, que és irresistible però fatal per la seva parella.
      Uns petons.

      Elimina