dilluns, 8 d’octubre del 2012

DILLUNS AGONITZANT

Agonitza el dia i en el seu declivi, arrossega les minses restes que quedaven de moltes altres coses. Potser són meres sensacions, potser és una realitat que m'havia negat a mirar. Sí, potser és això...
Tot plegat, tots tenim unes prioritats, unes maneres de fer -inalterables i homogènies en tots els aspectes de la vida- que conformen la nostra personalitat. No hi ha cabuda per la sorpresa o per l'estupefacció... tot és fotudament racional, lògic i es correspon amb el que calia esperar!!!
Obviar -per no creure-les possibles- les coses evidents, durant molt de temps, té això: s'assumeix -fictíciament, esperançadament- que les coses no són com realment són, que les persones no són com són. Suposo que sempre esperem -papanàticament, idealitzadament- el millor d'aquells als que oferim el millor de nosaltres mateixos. Cal esperar sempre el pitjor, viure amb una histèrica desconfiança? Em nego a viure així, malgrat la majoria de vegades seria el més aconsellable. També rebutjo i abomino allò que no neix de la lliure voluntat.
Deixem-ho! Avui he acabat una de les coses que encara em queden pendents: res, un tema de bricolatge. Amb la Dremel he sanejat unes juntes dels marbres de la cuina i els he rejuntat. Treball de precisió, que ningú ho dubti! Aquestes són les restes de coses que em queden per fer i que he d'acabar aquest proper cap de setmana. La tardor ja la tenim a sobre i qualsevol dia cauran les fulles -molt més que ara- i, finalment, arribarà el dia de difunts. El pas del temps és inexorable i ningú s'escapa a la seva fugissera cadència. 
Vaig a fer un most. Demà serà dimarts i em queden coses per preparar. El dilluns agonitza, camí d'una mort inexorable. 

2 comentaris:

  1. Sento la decepció.
    Demà en comença un de nou. Passa d'aquest dilluns...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Maria,
      Sí, el millor és girar full i continuar endavant!
      Petons

      Elimina