HISTÒRIA D'UN PETÓ.

Aquesta és la història d'un petó, d'un petó orgasmàtic, humit, únic i inimitable -com van ser, són i seran tots els seus petons-. És una història curta, com el personatge femení, però intensa. 

Feia dies que la Sandra el mirava amb aquells ulls tendres i aprofitava la més mínima oportunitat per arribar al contacte físic, a la carícia indissimulada però discreta. Ell continuava impertèrrit i sense moure fitxa. 

Les hores passaven i ella se sentia cada vegada més nerviosa. Finalment, el va agafar de la mà i va fer que l'acompanyés fora de les mirades indiscretes. "Això només passarà una vegada" va dir ella, mentre ell la mirava sense saber què fer. Per primera vegada en molts anys no sabia com reaccionar davant d'aquella dona en zel que demanava sexe sense embuts i a la que  -sense encara haver fet res- la suor ja li traspuava per tots els pors del cos. 

Ell va intentar dir alguna cosa així com "no pot ser, deixem-ho córrer", però ella  li ho va impedir posant-li el dit sobre els llavis. Ella es va treure les ulleres, les va deixar a banda sobre una taula i va prémer el seu cos contra el d'ell. Va notar el sexe d'ell, i va deixar anar un sospir. Sense esperar més, va començar a besar-lo, a fer córrer la seva llengua per tots els racons de la boca d'ell, jugant amb la seva llengua, mossegant-li els llavis, fent que la humitat envaís l'ambient. Ella tremolava com una fulla al mes d'octubre, víctima de la seva pròpia lascívia

Desprès d'uns minuts inacabables d'exploració bucal, va mostrar-li els seus pits. Eren uns pits mitjans, amb un aureola mitjana, però amb uns mugrons a punt d'esclatar de pur plaer. Ell es va dedicar a explorar-los amb la seva llengua mentre ella sospirava, gemegava i es retorçava de plaer.

Sense haver arribat a practicar sexe -en el sentit copulador de la paraula- ella ja s'havia desfet de qualsevol pudor i havia gaudit d'un orgasme brutal. No volia continuar més enllà, en aquell moment no. En dies posterior van continuar les sessions de sexe sense penetració, ell mai va voler consumar una situació que no havia demanat i en la que se sentia utilitzat com objecte del desig i del plaer substitutiu i consolador d'ella.

Els dies van passar, la gresca es va acabar i a ell ja només li queda el record d'aquells dies i la gravació -accidental, coses del "combat cos a cos"- en el seu mòbil dels sospirs i gemecs d'ella (cal dir que mai ha trobat a una dona que sospiri i gemegui com ella). Uns sospirs i gemecs que en algun moment va valorar posar com a to de trucada, però que va desestimar. També va pensar en passar-ho a format MP3 i passar-ho a les seves amistats per Nadal, però també ho va desestimar. Ara només serveixen de motiu de gresca i escarni en les reunions amb els seus amics, en les trobades festivaleres. Cada vegada que sent aquests sospirs i gemecs, ell pensa en aquells dies, humits i salvatges, en la seva boca, la seva boca, els seus pits i aquelles natges de les que s'agafava per tal d'aixecar-la del terra i posar-la a la seva alçada. 

La vida dóna moltes voltes -a vegades més que dos cossos en un llit- i mai se sap, potser algun dia aquesta gravació tindrà algun valor sentimental (o no sentimental).