LA SECTA DELS HIPERVENTILATS

Seguint amb la recerca i descripció de les tipologies humanes, avui parlaré dels que pateixen hiperventilació. Normalment, són éssers angoixats, sense personalitat i que es pleguen a la voluntat dels seus caps sense fer mai cap tipus d'apunt crític-constructiu (no s'hi atreveixen).

Solen ser persones sense caràcter -o que només s'atreveixen a mostrar-lo envers els subordinats (a vegades, ni això)-, apocats que han accedit a un càrrec de responsabilitat i que són capaços de transformar la nimietat més insignificant en un qüestió de vida o mort, si és que els ho ha dit el seu cap. Perden el cul per tal d'atendre la cosa més irrisòria que els diu el seu cap, fent anar de corcoll a tots els seus subordinats. El darrer encàrrec del seu cap -encara que el cap no ho hagi dit, ni hi doni cap importància- es converteix, segons la seva visió del món, en la cosa més urgent i imprescindible (quedar bé, sigui com sigui). 

D'aquests energúmens en podem trobar dues subespècies: els que ho fan per simple lleponisme  i els que ho fan per por. Els primers hiperventilen, però poc. Els segons arribarien a matar per tal de satisfer la necessitat de fer feliç el seu cap. Ambdós subespècies tenen una característica comú i que els identifica clarament: quan surten del despatx del seu cap encara  es netegen la comissura dels llavis de les restes fisiològiques que han desbordat la seva boca.

Una de les altres característiques que els defineixen és la seva capacitat d'emmarronar a tothom. Diuen sí senyor a tot el que els diu el seu cap i hi afegeixen la seva collita pròpia. No pensen en si és possible o no allò al que es comprometen i desprès tothom ha d'anar de cul per tal de donar-los satisfacció. Una negativa -raonada i explicada fins al mínim detall- la prenen com una ofensa personal, no a ells -que, com ja hem vist, no tenen dignitat-, una ofensa al seu cap. 

Bé, aquests són els hiperventilats, una espècie perillosa -no per a ells, normalment no moren d'hiperventilació- per als seus subordinats, que els pateixen. Només hi ha una una opció davant d'aquests elements: fer-los veure que aquesta "genial idea" que acaben de tenir, els pot portar més problemes que beneficis davant del seu cap. A vegades, reaccionen i -per por, no us penseu que és per raciocini- modifiquen la seva postura.

Amics, amigues.... fins a una propera edició d'aquests "perfils de la natura humana".