dissabte, 7 de novembre del 2009

PREPARANT EL FUTUR

Els dissabtes i diumenges aprofito per a fer neteja mental i material de les meves coses, per a fer balanç de la setmana que ha passat i preparar la propera. Són uns dies on gaudeixo d'un moment per a mi, només per a mi.
La meva vida s'ha convertit en un espiral grotesc i sense fi. No desitjo que això continuï massa temps més, crec que he de canviar la meva concepció de la pròpia existència i de la meva relació amb la resta de la humanitat.
No desitjo continuar per aquest camí d'ingratitud i sacrifici. Només hi ha quatre coses que m'importen amb prou força com per a considerar-les importants i fonamentals en la meva vida. La resta ja ha deixat d'importar-me i ja no vull saber-ne res més. Faré cas del consell d'un amic? i canviaré el meu plantejament vital. Finalment, m'hauré de tornar un egoista i pensar primer de res en mi. M'ho demanen a crits i penso que els ho concediré. 
No tinc cap intenció d'anar més enllà amb aquesta vida -mala vida- que jo mateix m'he autoimposat. Ara ja no és necessari, ja no cal que continuï sacrificant-me per no res. El canvi sempre s'ha de planificar, s'ha de preveure. La darrera vegada que vaig pensar en mi, en què m'interessa i en què no, vaig arribar a la conclusió que encara quedaven coses que havia de fer pels altres. Ara, mirant-m'ho amb distància, penso que vaig errar el pensament. Només he trobat gent aprofitada, desmereixedora del meu interès, dels meus esforços i de les meves renúncies. 
Encaro el futur amb l'escepticisme que arrossego del passat -però amb il·lusió-, amb altres prioritats, amb altres coses a fer. Les meves preocupacions del passat -omnipresents i que envaïen tot el meu univers- s'han retornat una simple qüestió horària, una simple qüestió de presència. Per quin motiu no puc fer el mateix que la resta de la humanitat? Per quin motiu el el meu sacrifici ha de ser major?
En tot cas, fer càbales del que passarà sempre és una activitat estèril. Només hi ha una certesa: res no serà igual, res tindrà aquella importància que tenia. A partir d'ara, que cada pal aguanti la seva vela. I, qui no en sàpiga -com deia l'altre-, que n'aprengui!! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada