Mentre escolto unes quantes cançons d'Amaral recordo una conversa que vaig mantenir ahir al voltant de les putes i dels seus macarrons. La persona que em feia aquestes reflexions estava força indignat i, des d'aquesta perspectiva s'han d'interpretar les seves paraules.-Ho has vist?
-El què?
-Què, no. Qui.
-Bé, qui?
-La puteta ploranera i el seu macarró.
-?
-Si, t'estaven esperant.
-?
-Suposo que volien muntar un numeret
-Ho sento, no sé de què me parles -li responc
-Sí, la que hi havia en aquella cantonada, en aquella porta.
-I què dius que volia?
-Volien, amic, volien. Segurament volien aprofitar-se de la situació. Em consta que l'altre puta, la que depèn de l'altre macarró, els havia avisat. Segurament volien posar-te en una situació difícil i esperar una reacció irracional i desaforada per part teva.
-Doncs sembla mentida. Fa molts anys que jo no tinc reaccions desaforades i irracionals. Totes les meves reaccions solen tenir un sentit, una lògica -malgrat pugui semblar el contrari- premeditada. En aquest cas, només haurien aconseguit posar-se en evidència i demostrar al món que l'únic recurs que tenen és esperar el xantatge producte de situacions preparades. La crisi la deu haver deixat sense clients i s'ha de guanyar la vida d'aquesta manera.
-Vigila, amic, sembla ser que la desesperació els mou. Però tu conserva el que tens d'ells, això val el seu pes en or. Penso que hauries de començar a fer públiques segons quines coses.
-Potser tens raó, potser hauria de començar a fer evident a la resta del món quina relació hi ha entre la puta ploranera i el seu macarró. Ja vas veure les fotos i són prou eloqüents. També les fotos de l'altre puta, la que té el macarró "desaparegut" són prou interessants.
-Fes-ho, comença a desemmascarar-los. Que tothom sàpiga qui són i què són!!
-Tranquil·litat, tranquil·litat. Primer encara s'han de posar més en evidència, he de deixar que continuïn fent el pallasso una mica més.
-M'han dit que els seus cortesans, aquella banda d'anormals, estaven pendents del que passava. Es veu que van començar a preguntar sense cap tipus de mirament. Són com aquells altres anormals que els hi segueixen la veta. Cada dia ho fan millor! Cada dia es compliquen una miqueta més la vida!!
-Sí, és veritat. Demostren ser molt poc intel·ligents, estan jugant amb foc i es poden cremar. Ja s'ho faran. Tots som grans i ja sabem què podem i què no podem fer, quines conseqüències poden tenir les nostres accions.
-Està deliciós aquest cabrit, no us sembla?
-Sí, com sempre. Aquí el fan molt bo, exquisit diria jo.
-Bé, voleu una mica més de vi?. Sembla que ja no en queda a l'ampolla.
-Si, demanem-n'he una altra ampolla.
-Sempre és preferible la sang de Crist a les llàgrimes d'una puta. Jejejejeje
-Com sou!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada