diumenge, 22 de novembre del 2009

PREVEURE LA JUGADA

Des de que tinc ús de raó, sempre he jugat als escacs. Si planificar la pròpia jugada és important, preveure la resposta de l'adversari també és d'una importància cabdal. Darrerament estic jugant una partida important, apassionant. La jugo a distància, fent les jugades d'una manera espaiada i tenint temps per a pensar.
Aquests darrers temps, el meu adversari m'està decepcionant i està fent que tingui ganes d'acabar la partida d'una vegada. Fins ara era un joc del gat i la rata prou interessant però ha arribat un moment que ja m'avorreix. Crec que acabaré de fer-li em mat d'una vegada i començaré una partida més interessant. Ja fa dues o tres ocasions que la precipitació -o la desesperació de veure com li vaig menjant peces- fa que cometi errors infantils que malmeten la bona partida que havia jugat fins ara. Ja li he fet a l'adversari dos escacs seguits per errors seus, no per encerts meus. Això em molesta, em molesta molt. No vull guanyar les partides pels errors aliens. 
El joc dels escacs s'ha de jugar posant-hi tots els sentits, concentrant-se i valorant totes les possibilitats de l'adversari. Jo veig a venir una darrera jugada que no m'agrada. Una jugada basada en l'engany. No, no cauré en el parany. Ja fa massa temps que jugo a aquest joc i he vist totes les combinacions possibles. Ara només em cal que el meu adversari continuï cometent errors. Tenim uns quants observadors de la nostra partida i sembla que han canviat d'opinió sobre el meu joc. Al principi de la partida -entre moviment i moviment- em van expressar els seus dubtes en relació a la meva estratègia. Ells pensaven que havia de fer moviments més curts, més arriscats i més decisius. No, la meva tàctica és la tàctica del desgast de l'adversari. La pressió sobre l'adversari és la que fa que cometi errors i que posi en evidència la debilitat del seu plantejament tàctic de la partida. Els moviments ràpids -a diferencia d'altres jugadors- jo els faig sempre quan la partida està a punt de finalitzar, quan l'adversari ja ha comés tants errors que té por de fer el proper moviment, quan ha perdut la confiança en el seu joc i en ell mateix,  quan ja s'ha fet evident la manca de credibilitat del seu joc.
Arribat aquest punt, dos o tres moviments ràpids, dirigits al mateix centre del seu joc, demolidors i inesperats, fulminants i efectius. Llavors, amb l'enemic amb poques peces importants, mal col·locades, sense convicció en el que està fent i sense un plantejament sòlid. En aquest precís moment, no abans, és quan es decideix tot, quan l'adversari paga el tribut dels errors comesos durant la partida -encara que la seva apertura hagi estat brillant-, quan ja no hi ha marxa enrera.
Per fer que les seves peces ocupin el lloc que un vol sobre el taulell, a vegades, s'han de sacrificar peces pròpies de menor importància -fins i tot, alguna d'important-, fer veure que has comés errors per tal que s'animi i perdi la concentració, fent que sigui el seu cor i no el seu cervell el que prengui les decisions.
La vida és igual, temps, temps, tot és qüestió de temps i de saber fer cada moviment en el moment oportú, ni abans ni desprès... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada