dimecres, 4 d’agost de 2010

DIES TRANQUILS

Passa la setmana i sembla ser que la tranquil·litat -per absència- s'ha apoderat de tot el que m'envolta. Fins i tot em puc permetre gaudir més d'unes estones relaxades d'escriptura -malgrat tinc el bloc una mica abandonat- en nous projectes. Un d'aquests projectes -conjunt, a quatre mans i dos ordinadors- m'està fent retornar al principi de tot plegat, m'està reviscolant l'enginy i contribueix a exercitar els meus reflexes mentals i creatius.
Crec que el temps que ens estem donant per respondre i la llibertat per modificar el relat són la clau de l'èxit i el que ens enganxa -almenys a mi- a aquesta nova proposta. Potser em calia això, llibertat absoluta per fer el que vulgui i temps il·imitat per poder-ho fer.
Avui toca -em ve de gust- escoltar alguna cosa de l'Anne Clark i alguna cosa de Bronski Beat, ambdós de principis dels anys 80. Posteriorment, els Bronsky Beat es van denominar The Communards. D'aquella mateixa època era també P.Lion, New Order, Yazoo, Falco, i Alphaville.  Bé, aquest i molts més. Els anys 80 van ser molt prolífics musicalment. Aquella era la meva època jove -d'edat- i vaig poder gaudir d'un temps que mai retornarà. 
Avui no em vull estendre massa. Tinc moltes coses a fer i vull deixar-les enllestides.  Malgrat la tranquil·litat s'ha apoderat del meu món, continuo tenint coses a fer. Més tard, més.

2 comentaris:

  1. Sona molt i molt bé, m'alegro molt de llegir-ho! :)
    Ara mateix estic escoltant la teva musiqueta, em quedo sense pensar-m'ho amb Alphaville. Forever Young m'encanta!

    ResponElimina
  2. Hola Filadora
    M'agrada Forever Young. Veig que, malgrat fossis molt joveneta, també t'agrada la música d'aquella època.
    Em penso que m'estic complicant la vida, però què faria jo sense complicar-me la vida, sense treure-li tot el suc?
    Un pató

    ResponElimina