dijous, 19 d’agost de 2010

PREGUNTES I RESPOSTES

La vida, a vegades, en dóna un cop de mà i fa que no haguem de contestar les preguntes que ens fan. La pròpia vida s'encarrega de donar complida resposta a les qüestions plantejades. Del "què...?" a la resposta espontània i oportuna, sovint no passa massa temps.
Llavors, el més digne que pot fer el preguntador és callar, reflexionar i donar la raó a qui fa afirmacions que s'ha demostrat que no estaven fetes d'una forma gratuïta. Tot té un temps, una durada i una resistència. El temps no el podem decidir. La durada i la resistència els podem modular segons ens interessi. Podem resistir mentre vulguem i podem fer que duri una situació mentre ens plagui mantenir-la. 
Quan es juga i un dels jugadors no segueix les regles del joc, els altres estan autoritzats a trencar la baralla en qualsevol moment. És així i ningú s'ha d'estranyar que passi això. Del que s'haurien d'estranyar és de que s'aguanti tant. Ja està, la baralla ja s'ha trencat. No s'ha trencat per una decisió irreflexiva o presa de cop. S'ha trencat per acumulació, per "anar passant", per anar tapant forats, per aquest "qui dia passa, any empeny", per no fer el que cal fer i quan cal fer-ho, per viure en aquest llimb de felicitat impostada i irreal, per aquest "tranquil·litzar consciències", per aquest "anar seguint el joc", per tot, per tot, per tot...

1 comentari:

  1. Cada dia em costa més entendre't!
    I com que no t'entenc, no sé que comentar! però com que vull que sàpigues que et llegeixo, t'escric.
    Doncs això, que t'he llegit.

    ResponElimina