SILENCIS

Deia un amic meu que s'aprèn més dels silencis que dels grans discursos. Tenia raó. Un silenci és un món inexplorat, una vida sencera. Potser sí, potser és millor callar i deixar que les coses segueixen el seu curs. No cal destorbar i ofendre amb veritats. És més "civilitzat" i correcte no dir res. Fer veure que res no passa, que tot és perfecte.

Aquests darrers dies tinc massa coses al cap, massa coses entre mans. No tinc ni temps per mi. Res de nou. Malgrat pugui semblar el contrari, sempre tinc més temps per coses alienes que per mi. No passa res ni espero res. 

Espero, això sí, amb delit les vacances. Diuen que no apreciem les coses fins que ens falten. Potser aquest és el camí. No ho sé, tampoc vull saber-ho. De moment, silencis. Llargs i profunds, significatius i feridors. Només -ni menys- silencis. Acabo, tinc coses a fer. Més silenci, més no res, més indiferència... més o menys.
"Amb mi no has de fingir. No tens perquè dir res. Si em necessites, xiula. Saps xiular, no? Sols has d'ajuntar els llavis, bufar i jo acudiré ..." Lauren Bacall