divendres, 13 d’agost de 2010

OBSERVADOR IMPASSIBLE

Darrerament m'he constituït en un observador impassible de la vida. Des de la meva atalaia observo, impertèrrit, com continua girant el món i com se li envà la castanya al personal. Res de nou, ja fa temps que em temia que tot plegat acabaria degenerant. 
Aquests darrers quinze dies han sigut genials, espectaculars i espatarrants. Espero que la resta del mes continuï amb aquesta tònica. No hi ha cap motiu per canviar. Cap ni un (o potser si?)! 
Estiu, estiu, estiu.... Quina mandra! Cada dia tinc menys ganes de fer coses. Sembla que he entrat en una letargia -cosa incomprensible mentre deixo de fumar- que m'incita a la bona vida, a passar molt de tot plegat i a pensar que un o altre enterrarà a l'últim.
Malgrat tot "I have a dream", com diria aquell que ja no respira. Tinc un nou projecte entre mans. Ha sorgit de sobte, sense premeditació -que és com sorgeixen els projectes més engrescadors- i d'alta dedicació. Arriba en un bon moment i també em serveix de distracció (així no penso en el tabac). És una història molt elaborada, amb elements sorprenents i amb un final -encara per acabar de tancar- que pot ser explosiu. L'ésser humà és feble i mal·leable. Cada vegada costa més de trobar una persona amb un caràcter fort, impertorbable, indiferent davant els fets més extraordinaris i temptadors.
S'inicia un cap de setmana que diuen -no em crec res- serà plujós i amb baixades de les temperatures. D'acord, que plogui i que refresqui!  Ja n'estic fart de calor. Ja necessito l'arribada d'aquella època de migtemps que tant m'encanta (primavera i tardor) i que sembla que ha desaparegut del calendari. Passem de la calor al fred i a l'inrevés. Ja no tenim aquells moments de benestar, de temperatura ideal. 
Ho deixo. He de fer el planejament d'aquest nou projecte. Si algú hi vol col·laborar, que ho digui i li trametré els eixos fonamentals de la història. Ara és moment de sopar una mica de senzilla fruita, això sí, preparada amb una mica de gràcia (com tot a la vida).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada