dissabte, 14 d’agost de 2010

NO ENS ENGANYEU!!!

Ja sabeu que no m'agrada parlar de política. Penso que cadascú ha de ser conseqüent amb les seves idees i lliure per decidir. Avui és un dia especial. No vull parlar de política, però estic indignat en sentir-me cornut i enganyat. Aquest matí, en mirar-me la portada d'aquest libel afecte al règim tripartit que es fa dir El Periódico, he vist aquesta imatge tant deplorable sota un titular que deia "Per terra, mar i... platja". Pretesament, intenten mostrar-nos el "gran esforç" que fan el sindicats per tal d'explicar-nos als "limitats intel·lectuals" quan n'és de necessària la vaga general que proposen. Bé, fins aquí molt bé.... O no. Vaig a fer uns petits comentaris .
Primer de tot, voldria que aquest senyor -Àlvarez i d'UGT- em digués quant cobra a final de mes a compte de tots els contribuents. Com ja sabeu, aquests senyors no viuen de la quota dels afiliats, viuen de la "soldada" del govern de torn (és a dir, que paguen "quota sindical" fins i tot els que no poden estar afiliats a un sindicat: militars, guàrdies civils, etc.). També voldria saber quan va ser la darrera vegada que va treballar. 
També vull fer uns apunts a la foto. Els periodistes (els que van fer la foto), passaven per allà o els va cridar ell? Fixeu-vos en la cara de "guiri" de la nena. Aquest tal Àlvarez, estava intentant explicar-li al seu pare alguna cosa d'una vaga que no l'importa en absolut (el dia de la vaga, aquest "guiri" estarà al seu país i participarà en un acte amb el seu sindicat, al qual paga una quota). Fixeu-vos també que el cel és núvol (entre les habilitats del senyor Àlvarez no està la de triar el dia de més afluència de públic a la platja) i que la platja està mig buida. No entraré a valorar la indumentària del senyor Àlvarez, tothom pot fer el ridícul com millor li sembli.
Ara us vull mostrar una altra imatge impagable. Us demano que la mireu amb atenció, amb molta atenció...
Oh! L'inefable senyor Àlvarez repartint pilotes de platja (pagades entre tots) a una senyora que no crec que pugui absentar-se del seu lloc de treball el dia de la vaga -segurament ja fa anys que no treballa- i a la que l'importa ben poc la vaga. Ella només vol unes pilotes pels seus nets. Fixeu-vos que el cel continua núvol i que a la platja hi ha molt poca gent. Cal fixar-se que la senyora porta una bossa de mà, que va vestida i que, segurament, ni estava a la platja. Per situar-vos, us diré que aquesta és la platja de la Barceloneta i que aquesta senyora devia anar passejant pel passeig que hi ha al costat. Veient aquest "prodigi del moviment sindical", s'ha acostat per tal d'agafar una pilota. No crec que estigui interessada en les explicacions del senyor Àlvarez.
Bé, aquesta és la força sindical del nostre País i aquests són els "elements" que la dirigeixen. Resultat d'aquest acte de "difusió de l'ideari sindicalero": Un "guiri" i una jubilada. Gran èxit, si senyor! 
Que facin el que vulguin -a ser possible, sense que ho paguem tots-, que vagin a vendre bíblies on vulguin -sense donar-nos gaire la vara- i que facin totes les bajanades que considerin que han de fer. Però, per Déu, que no intentin enganyar-nos!!!!

2 comentaris:

  1. Que ho intentin si volen! però no ens enganyen! :)

    ResponElimina
  2. Potser a nosaltres no, però hi ha molta gent -els assidus als mítings- que s'ho traguen tot.
    Un pató.

    ResponElimina