dissabte, 28 d’agost de 2010

PIJO-PROGRES EN ACCIÓ

Abans de res, us vull recomanar un molt bon post del que us deixo aquest enllaç.
Avui el meu post serà llarg. Estic de mala llet i indignat, cosa que ja comença a ser massa habitual i que podria resultar molesta pel benestar d'alguns. Ja n'estic far de trobar-me anormals en el meu camí i d'aguantar-los les gilipollades. Avui parlarem de gent -pretesament- "despresa i solidària". Per cert, aquesta foto està tallada. No es veu què feia amb les mans mentre pensava en els pijo-progres (sobretot en "les"). La llengua i l'expressió facial -inclosos els ulls en blanc- és molt significativa i us pot donar unes pistes..
Us situaré: Avui, encara no havia sortir el sol, he marxat a la muntanya. Ho necessitava -malgrat demà al vespre baixaré- i ho he fet. Hi ha una cosa que alguns energúmens encara no han entès: Això és com el fumar, quan decideixo que s'ha acabat, s'ha acabat!!! Quan decideixo fer una cosa, la faig!!! Fins i tot anar a la Ciutat Prohibida. Fins i tot engegar-vos a cagar d'una puta vegada!!!!
Dilluns toca metge i ja sé què dirà. De fet, m'importa ben poc. Per ser més exactes, m'importa una merda. Ja fa massa temps que dura aquesta història i ja en començo a estar força fart. Però anem, anem al tema principal:
El proper any proposaré fer una caravana solidària a terres inhòspites -com per exemple Tarragona- en les que -això pensen alguns il·luminats- no hi ha cap botiga d'electrodomèstics. Aniré a portar-los ventiladors a l'estiu. A l'hivern, aniré a portar gel -no fos cas que no en tinguessin pels cubates- a les terres pirinenques. I així.... fins a portar coses -que ja tenen (només cal espavilar-se per aconseguir-les)- a arreu del món. El cas és continuar amb aquesta dinàmica de "digues  quina gilipollada vols, que jo t'ho porto o t'ho faig (malgrat a la cantonada de casa en tinguis mil)", en ser els megachupiguais més anormals de la història de la humanitat i en voler ser (o només semblar, aquests només viuen de la seva imatge i no hi ha res més) els salvadors de la humanitat sencera.
Normalment, aquests espècimens de la solidaritat kumbaya, són gent que mai han passat necessitat i que són capaços de regalar -allò que s'han currat els altres i pel seu desconeixement del valor de les coses- a tothom el que calgui i costi el que costi. El cas és promocionar-se amb l'esforç i els diners dels altres. No coneixen el que és "buscar-se la vida" i mai ho han necessitat. Són nenets que s'han col·locat amb la carrera acabada el dia abans i que mai han patit ni gana, ni calor, ni fred, ni por (dic de l'autèntica, de la bona), ni res que els legitimi a ser solidaris. Només estan legitimats a ser això, simples "regaladors" (per l'auto-promoció, és clar).
Ara us exposaré una teoria -novel·lada i de ficció, es clar- sobre aquest senyors (i senyora) que van segrestar fa uns mesos: De segrest, res de res. Tot és una conxorxa per aconseguir diners pel partit que els ha finançat les "vacances solidàries". Resulta que són tres "segrestats".Una no sap de què va i només els serveix de testimoni del pretès segrest. Al cap d'uns dies, "l'alliberen" miraculosament, sense cap explicació plausible. Ara ja només queden els dos (un que treballa en una empresa complicada en una trama de corrupció i l'altre que també viu del pessebre) que continuaran fins el final. Curiosament, es fan una foto amb el seu "segrestador" en la que surten somrient. Aquest "segrestador" l'agafen i, posteriorment, l'alliberen com a part del tracte.
Resultat: Un "segrestador" amb un milió d'Euros i en llibertat. Un "mediador" amb un altre milió d'Euros i  en llibertat Dos "segrestats amb dos milions d'Euros cadascun (o més) i lliures. Un govern que pot justificar el pagament de deu milions d'Euros (o més) sense cap rebut. Un partit que s'ha finançat il·legalment o uns dirigents polítics que saben que els queden dos Telenotícies al càrrec i que amb això s'han omplert les butxaques pel futur.
No està malament la trama, no? Bé, podria ser creïble, no? I també possible, o no? Ja ho desenvoluparé...

3 comentaris:

  1. L'alliberament sans i estalvis dels cooperants (vistos els resultats, cooperants amb Al-Qaida) ha desfermat un allau de crítiques. Crítiques molt ben fonamentades. Només en citaré dues:
    -Salvador Cot
    -Sergi Vicente

    Ara les conclusions:

    1) Al-Qaida té més diners.
    2) Al-Qaida té un activista més en llibertat.
    3) Igual que va passar a Somàlia, el govern espanyol que negocia amb terroristes. I quan convé, cedeix.

    ResponElimina
  2. Ah, i moltes gràcies per citar-me.

    ResponElimina
  3. Hola Josep,
    Crec que ja n'hi ha prou d'anar vivint a l'esquena dels altres. Jo també vull fer vacances pagant els altres. Ja en tenim prou de vividors!!!
    Una abraçada.
    PS: De res, crec que és un bon post i per això el vaig recomanar.

    ResponElimina