dijous, 10 de març del 2011

STULTIFERA NAVIS

La nau dels necis. Una obra satírica i moralista publicada l'any 1494 a Basilea per l'autor alsacià i de cultura alemanya Sebastian Brand. És un recull de 112 quadres en els que l'autor analitza i critica tots els tipus de necis i estúpids. Posteriorment també podem trobar el Llibre dels papanates, de temàtica similar
Poc hem avançat des de llavors: la quota de necis, estúpids i papanates no ha minvat des de llavors. M'atreviria a assegurar que, fins i tot, s'ha ampliat. Avui? Bé, molt bé! En la línia dels darrers temps. Cinc segons  (o alguns més) perduts amb contestes surrealistes, a gent surrealista, sobre temes surrealistes. La resta? Bé, com sempre. Amb aquesta alegria que em caracteritza!!!
Trobo a faltar un punt de seny en tot plegat. Trobo a faltar un punt de valor -d'aquell que s'ha de treure de tant en tant- que apaivagui deliris de grandeur desaforats. Aquestes ínfules majestàtiques d'individus mediocres, amb carències afectives, de caràcter i de personalitat, només poden portar a situacions còmiques i molt lamentables. No entenc com encara algú no ha descobert que m'hi pixo i me l'espolso en algunes filosofades barates d'herois a temps parcial. Encara se'm fa molt difícil entendre com alguns no han descobert que tot jo supuro ironia i sarcasme en veure com es perd el cap per autèntiques gilipollades. Tampoc entenc com volen alimentar una bèstia que els pot passar la mà per la cara en qualsevol moment i que els pot complicar molt la vida (allò que deia fa temps de tenir pagada la llum i l'aigua). No ho entenc, francament!
Demà ja és sant Divendres Gloriós, patró dels que n'estan fins els ous (ja em perdonareu l'expressió) d'aguantar alienats mentals i les seves neures maniacodepressives, producte i conseqüència d'anys de fer el talòs compulsivament i sense aturador. Com em posa (de catxondo) imaginar-me "lo baves", vermell d'ira com un titot, intentant construir un discurs mínimament digne de la meva lectura, que no denoti el seu estat d'alienació obsessiu-compulsiu i la seva nul·la capacitat cognitiva!!! Crec que el dia que li agafi un cobriment el trobaré a faltar! Aquest caqueig sublim i asfixiant...
Parlant de coses normals, pròpies de gent normal: estic molt il·lusionat amb un nou projecte personal. Potser portarà associats canvis personals profunds -no, no em faré un canvi de sexe!!- tendents a potenciar més la vessant més estrictament creativa davant d'altres imputs que s'han mostrat infructuosos -malgrat haver-hi esmerçat molts esforços-, improductius i incompresos. No penso perdre més temps en fer raonar el suro. Ja tinc una edat i no em queda temps per perdre, almenys en coses que m'haurien d'importar ben poc, que semblen no importar a ningú i amb les que només hauria d'estar lligat amb caràcter parcial i temporal. Fa una estona parlava per telèfon amb algú que em recordava uns correus de pàgines senceres -sense dir-hi res- que escrivia feia uns anys. Eren autèntiques obres d'orfebreria dialèctica i penso que és hora de tornar a exercitar aquesta tècnica.
Bé, vaig a sopar una mica. Ja és tard, manquen dos minuts per les vuit i aviat podré tancar una paradeta que mantinc oberta per "amor a l'arte". Mentrestant, us faig un obsequi i un desig: La vie en rose

4 comentaris:

  1. Hola amigo.
    ¿"Lo Baves" es un nuevo personaje?
    Veo que no descansas ni un momento.
    Pronto nos veremos, nos damos un abrazo y me lo cuentas.
    ¡¡¡Saludos!!!

    ResponElimina
  2. Hola Ronin,
    Si, es un nuevo personaje. Un personaje que dará mucho de sí (espero).
    Si pasas por aquí, me llamas, nos damos ese abrazo y nos tomamos unas cervezas.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  3. OK.
    Una curiosidad: ¿Éste será como aquel de hace unos años? Nos reimos mucho con él. Por lo que cuentas es un calco de aquel engendro.

    ResponElimina
  4. Es similar. Con éste también nos podemos reir. En lo que se parecen mucho es en que són seres igual de patéticos.
    Ya te lo contaré com más detalles.

    ResponElimina