dimarts, 10 de juliol de 2012

BANYS VESPERTINS

Avui, primer dia al paradís, he canviat la meva passejada matutina per una caminada vespertina. Malgrat aquí la temperatura sempre és més fresca que a les terres baixes, avui feia calor. Quan he arribat al paratge de la fotografia, no m'he pogut resistir i, en la soledat més absoluta, he gaudit d'un bany refrescant sense res més que no portés quan vaig venir al món. L'aigua era gelada, però impressionantment pura i cristal·lina. De fet, això és el naixement d'un petit rierol. De la base d'unes roques, arran de terra, sorgeix un fil d'aigua que s'envasa en aquest planell en forma de bol al centre, per continuar el seu camí per sobreeiximent. Fa anys, una persona em va ensenyar aquest lloc, amagat entre muntanyes i des de llavors, sabedor que és un lloc solitari i que pocs coneixen, forma part dels meus llocs màgics. Aquest és un bon lloc per perdre's, per deixar-se anar, per prendre quatre apunts -aquest matí algú em feia esment en un correu de la meva pretesa habilitat per la creació literària- i per llegir i reflexionar sense cap altra soroll que el cant del gall fer o de la remor d'algun habitant del bosc -normalment algun senglar o cabirol- que s'acosta a beure. 
De tornada a casa, amb les darreres llums del dia, pensava en quan privilegiats són aquells que es poden permetre fer aquesta rutina tots els dies. Potser sense cap luxe, potser sense comptar i mantenir aquelles coses que nosaltres mateixos hem convertit en imprescindibles, sense ser-ho. Fins i tot he comptat quant em costaria viure amb les quatre coses necessàries i apostatar de la resta de coses supèrflues. Realment, paga la pena viure constantment estressat? A canvi de què? I, contràriament, renunciar a tot i viure amb quatre coses a canvi de gaudir d'una vida com aquesta? És per pensar-s'ho seriosament!!!
De moment, vaig a valorar uns relats per un concurs del que he estat designat jurat. Tot va començar accidentalment i ara cada vegada tinc més obligacions -devocions- en aquest camp. Mica en mica,estic canviant l'espasa per la ploma. Cada vegada abraço un món en detriment d'un altre. 
Ho deixo aquí. Ja és tard i tinc més de 15 relats per llegir -uns quants dels que em van passant per correu electrònic- i moltes coses per escriure. Potser és això el que paga la pena... Potser sí que és això!!!
Recomano demà a la nit (22.00 h.) Llop, pel·lícula de 8TV. Grans actors i gran història. M'agrada molt l'escena en la que el protagonista es pixa a les sabates d'un trepa. És el que té ser un trepa:no guanyes per sabates... i per genolleres!

18 comentaris:

  1. "Recomano demà a la nit (22.00 h.) Llop, pel·lícula de 8TV. Grans actors i gran història. M'agrada molt l'escena en la que el protagonista es pixa a les sabates d'un trepa. És el que té ser un trepa:no guanyes per sabates... i per genolleres!"

    Llàstima!, no estaré a casa fins més tard...
    Escolta, tu ets un trepa? I acostumes molt sovint a pixar-te les sabates? I per què no guanyes per genolleres? I com es diu l'actor principal, el que es pixa, vull dir?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      No em considero un trepa. No, encara no em pixo a les sabates. No descarto fer-ho en un futur (coses de la pròstata). Jo no he dit que no guanyi per genolleres; parlava d'un dels personatges de la pel·lícula. De fet, el Jack Nicholson és qui es pixa A LES SABATES D'UN ALTRE, NO A LES SEVES. L'altra protagonista és la Michelle Pfeiffer.
      Petons

      Elimina
  2. Es que em costa creure que si no ets tu qui es pixa a les
    propies sabates, sigui algú altre...

    Perquè estem parlant de pixar, oi? O no? A vegades hi ha qui confon el pipi amb altres fluids fàcils i a raig fet.

    En fi, vaig a sopar...

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!
    Afegitó: quin és el nom original de la pel.lícula?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, Onze... L'insondable -o sí- món dels fluids...
      No,ja t'he dit que no era jo el que es pixava a les sabates.
      Petons

      Elimina
  3. Enhorabona pel bany!!!!
    Saps? m'ha cridat l'atenció una frase que et volia comentar (amb el teu permís) "pensava en quan privilegiats són aquells que es poden permetre fer aquesta rutina tots els dies", tu has gaudit avui, i l'avui és el que compta.
    Gaudeix cada segon allà a on estiguis, no oblidis que un dia hem de morir.
    Un petonàs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ona,
      Un plaer de bany! Intento gaudir de cada moment, de cada instant. Al final, és el que et queda. No et pots emportar res més.
      Petonàs!!!!!

      Elimina
  4. Un bany al capvespre renova cos i ment, aquests dies que tingut temps per descansar ho he pogut fer tranquil·lament i és un dels petits grans plaers de la vida. Molt bon dia :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que et veig -i amb permis del nostre amic- et volía dir, bentornada Sílvia!

      Elimina
    2. Hola Sílvia me'n alegro molt de tornar-te a llegir. Un bany al capvespre et purifica i et treu de sobre les males sinergies del dia. També és una bona preparació per una nit/matinada plena d'històries per escriure.
      Molt bon dia i un petonàs ben fort!!!!

      Elimina
    3. Merciiii, bon dia i petons matiners :))

      Elimina
  5. Ummm...quina enveja que em fas! però ja ens arribarà a tots, als que les s´han guanyat i als que no, imagino que també.
    Relax amic, relax i bons aliments!

    Bessets...sense soroll.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      Veig que t'has aixecat de la gandula que compartim. Aviat podràs gaudir de dies meravellosos que et rescabalaran dels moments menys desitjables. En tot cas, uns bessets de bestreta dels moments de felicitat.

      Elimina
    2. Si, síii...no m´agrada que em mirin de reüll, de front, sempre de front i als ulls...però més tard i tornaré, amb el teu permís ;)

      T´imagino davant una fantàstica posta de sol.
      Disfruta ara de tot!!

      Uns bessets pre-bany.

      Elimina
    3. Ah, Sa Lluna, tu si que en saps! No hi ha res com una bona miradeta, d'aquelles que ho diuen tot sense so. Jo em deleixo per una miradeta!
      Acabo de tornar del bany -ara m'he acostumat i em constarà prescindir-ne- al mateix lloc d'ahir. Posta de sol? I tant! Assegut al banc de fusta que tinc prop d'un marge, mirant a l'horitzó, veient com els darrers rajos de sol s'amaguen darrere les muntanyes.
      Bessets de vesprada.

      Elimina
    4. "Assegut al banc de fusta que tinc prop d'un marge, mirant a l'horitzó, veient com els darrers rajos de sol s'amaguen darrere les muntanyes."(L'exorcista)


      Quin arquitecte destil.la més nervi de desig: l'arquitecte del banc de fusta
      o bé l'arquitecte del MISTERI? O dit d'una altra manera: quin dels dos arquitectes
      ha sabut dibuixar i consrtuir la nostra insignificància?

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina
    5. Hola Onze,
      cada arquitecte destil·la el seu propi desig, amb el seu nervi.
      Tots, quan dissenyem i construïm el nostre "temple", ho fem amb el desig que sigui la nostra obra mestra.
      L'arquitecte del banc de fusta l'ha construït sense saber qui el farà servir i perquè el farà servir. L'arquitecte del misteri el construeix sense saber quina interpretació en farà cadascú del seu misteri. Malgrat això, tots tenen l'esperança de que la seva construcció sigui la més reeixida.

      Petons

      Elimina
  6. I per què no tenen l'esperança de ser ells mateixos un o una de nosaltres ? Per què ells no tenen l'esperança de ser nosaltres gràcies a la seva obra?

    Mua

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      Segurament és així, però tampoc tenen la certesa de qui utilitzarà la seva obra. Davant d'aquesta incertesa, fan el que ells consideren millor.
      Mua!!!!

      Elimina