dissabte, 7 de juliol de 2012

PERSONATGES (NOUS I ANTICS)

De tant en tant, quan un personatge ja ha complert la seva funció o ja està massa trillat per continuar estirant-ne la seva existència literària, cal matar-lo. Hi ha diverses maneres de fer-ho: la més comuna és deixar d'escriure sobre ell i ja està. Una altra manera, per dignificar la vida d'alguns personatges -com un premi a la seva existència-, consisteix en fer que morin en el seu periple literari, és a dir, que morin en alguna de les històries que protagonitzen.
El primer sistema de matar un personatge ens permet ressuscitar-lo quan convingui. El segon sistema acaba definitivament la vida del personatge i només un gir trampós de l'autor -alguns n'hi ha- permet tornar a treballar amb ell.
Aquesta passada matinada he estat matant alguns personatges antics utilitzant ambdós sistemes. Uns quants els he fet passar de l'arxiu de personatges actius al de personatges inactius i una altres els he liquidat definitivament, acabant un parell de relats que tenia oberts. 
També puc anunciar el naixement d'alguns -tres- personatges protagonistes. El que més gràcia m'ha fet ha sigut el Freddy. Basat en la imatge que il·lustra aquest post, personifica el personatge poruc, carregat de pors i sabedor que la seva imatge pública d'autoritat -que mai ningú s'ha cregut, però que ell continua cultivant- és completament fictícia i insostenible. Res a veure amb el malaguanyat Freddie Mercury... Bé, potser sí, en el seu caràcter histriònic i amb els seus fantasmes interiors. També la seva relació amb conductes -pròpies o alienes- que teòricament no haurien de ser socialment recriminables però que realment ho són.
M'agrada basar els meus personatges en individus reals, però els perfils que en resulten no són personalistes malgrat representin tipologies conductuals i psicològiques concretes. És a dir: els meus personatges no es corresponen amb cap persona real, però sí que s'identifiquen amb conductes i  formes de reaccionar corresponents a individus concrets. A vegades, un sol personatge reuneix característiques de diversos individus reals. Ja sabeu: la barreja fa la beguda més complexa, excitant i interessant! 
En contades ocasions -i malgrat podria tenir un model real perfecte- he preferit inspirar el meu personatge en aquesta imatge. Ja l'havia utilitzada en un altre post i descriu perfectament aquella sensació d'indefensió inseguretat i incertesa davant dels fantasmes que el propi personatge es crea, conscient de la seva completa inutilitat. Haver de demostrar públicament el contrari, és el que li provoca aquest desajust i aquest conflicte que desemboca en situacions còmiques, surrealistes i -en ocasions- grotesques. En Freddy por protagonitzar molt bones històries!!!! Em penso que, fins i tot, li buscaré una imatge personalitzada. Ja us en faré alguns avançaments per tal que pugueu riure una estona. De fet, aquest és un d'aquells personatges que provoca hilaritat i compassió alhora. D'una banda provoca situacions surrealistes però la seva simplesa mental és el que ens provoca la tendre compassió que generen els éssers curts i limitats, que no fan mal amb voluntat de fer-ne, en fan com a conseqüència de la desafortunada manera en la que fan les coses.
De moment, ho deixo, vaig a acabar de definir el perfil del Freddy.

PS: He intentat localitzar un parell de llibres en paper i estan descatalogats. Algú coneix algun lloc per baixar-me aquests llibres? Són rars i hauria de ser un lloc amb un fons bastant ampli. Moltes gràcies d'avançada!

2 comentaris:

  1. Seguiré atenta als avanços d´aquest nou personatge, que sempre ens portarà a algun Freddy de carn i os...
    Mentre, destijar-te una bona tarda de diumenge.

    Bessets de pre-migdiada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      Gairebé el tinc perfilat. No, no crec que s'assembli a ningú en concret. La majoria de personatges són una barreja de característiques físiques, psicològiques, etc. de diverses persones -algunes conegudes i d'altres observades al metro o al tren-, amb les que em creuo. En aquest cas, com dic al post, el que més em va inspirar va ser aquesta imatge, que m'encanta.
      Bessets inspiradors i inspirats (bé, de tant en tant, també és bo expirar... per no ofegar-se, clar!)

      Elimina