EXPECTANT(S)

Expectante - Pablo Edelstein

Començo la setmana expectant, fent un pas enrere i esperant per donar-ne tres endavant. També sabedor que algú està esperant, en candeletes, que publiqui aquest post. Res important, una juguesca benintencionada sense més aspiració que passar l'estona...

"Mamita, campeonamos!!!", digué Hugo "Cholo" Sotil fa prop de 40 anys, mentre l'afició el victorejava i festejava tan excepcional i meritori esdeveniment. I és que "chutas, entra, gol.... fàsssil"!, pontificà l'inefable Johan, mestre de mestres i filòsof -incomprès- consumat. Les afirmacions de l'absurd tenen això: són discutides per evidents. No pot ser que una cosa fàcil i evident pugui ser dita o feta sense crear controvèrsia. I és que la Teoria de l'absurd cada cop té més adeptes -no tant per filosòfica com per la ignorància implícita que comporta- i s'està apoderant de tot.

Al final, tot torna a l'origen i els costums i els vicis es fan repetitius. Temporalment, les coses es poden dissimular però, al final, sempre surt l'instint bàsic i primari: la bèstia... I d'aquesta manera, una amiga que feia temps que -en aparença, per la majoria- estava retirada de les seves aventures, ara torna als orígens i es repassa a un motard de grans dimensions. Ella sempre ha sigut de cossos grans. Bé, tampoc ha tingut gaires manies, però sempre ha mostrat predilecció per convertir-se -dit sia amb el respecte, estimació i confiança que porta implícites l'amistat- en clauer transportable. Mai ho he entès... sembla com si volgués compensar la seva minúscula presència... 

I la vida continua, amb alt i baixos, girs bruscs i suaus baixades. I què seria de la vida sense aquests moments? Doncs segurament seria molt avorrida i no valdria la pena complicar-se-la per causes estèrils i incompreses o per decisions arriscades que m'agraden per aquell punt de valentia aventurera que tantes vegades he defensat, malgrat no siguin massa assenyades. Són aquests moments intensos, que ens recorden que estem vius i que, bàsicament, l'ésser humà -malgrat es digui racional- continua movent-se per instints primaris, que fan sortir la passió costosament reprimida -per imperatiu social i moral- i que aflora a la mínima oportunitat.

Ho deixo... i que tothom faci el que vulgui, el que pugui.... o el que li deixin fer!!!