dissabte, 21 de juliol de 2012

PASSAR EL TEMPS

Un home de caràcter podrà ser derrotat, 
però mai destruït
Ernest Hemingway

M'he llevat d'hora i he arribat a una conclusió: avui tocava regar! Sí, ja sé que aquests meravellosos meteoròlegs pronostiquen pluja i que el dia està núvol. M'importa ben poc!!! Aquesta és la independència que em caracteritza: fer el que vull, quan vull i com vull (sempre sense causar perjudici a ningú, això sí!). Ara ja està, ja tinc totes les plantes regades. Em venia de gust i ho he fet. També he aprofitat per rentar el gos (la feinada que he tingut per agafar-lo!).
Ara ja no sé què més fer. Tot plegat, qualsevol dia passarem pel mateix tràngol que València i haurem de demanar -aquí no, aquí ens enfonsarem a la més absoluta misèria abans que demanar-ho- que altres facin front als nostres compromisos. Era inevitable, de fet era previsible i penso -una teoria personal- que la iniciativa no ha partit de l'Estat. 
La meva teoria, totalment tocada per la meva fixació per ficcionar-ho -verb que, em sembla, m'acabo d'inventar- tot. Ja veurem si es confirma amb el pas del temps: L'Estat fa dies que va dir a algunes autonomies que les intervindria (durant la darrera reunió amb totes les autonomies, el dijous 12 de juliol). Algunes, les no governades pel PP, Catalunya i Andalusia, van arrufar el nas -d'aquí la patètica reacció del Mas-Colell i els insults de l'Homs al Montoro, combinat amb l'allunyament del PPC de CiU- i es van plantar, tot amenaçant amb fer ús d'allò que només tenen en compte quan els convé: el poble (a hores d'ara fins els collons de tots els polítics, ja siguin d'un costat o de l'altre). Per evitar això el PP ha fet una jugada mestra: ha intervingut primer una comunitat seva i ara ja ningú podrà dir que si intervé Catalunya i Andalusia ho fa per motius polítics (tinguem en compte que Catalunya deu el doble del que devia València). Oh! Quin bon argument per un relat. Fins i tot ho podria complicar tot una miqueta com passa a la realitat: afegint-hi un cas de corrupció, com el del Palau, per fer-ho més embolicat. Darrerament, la realitat deixa poc marge a la ficció!
I continua el dissabte, tediós i lànguid.... sense ganes de fer res!!! Només l'esperança d'arribar a la nit i poder veure -per enéssima vegada, malgrat per mi és un film de culte- Ronin, una magnífica pel·lícula protagonitzada pel Robert De Niro (22.00 h. La Sexta 3). Només tinc una pena: coincideix amb  Alejandro Magno, de l'Oliver Stone (22.00 h. Antena 3). La resta del dia l'hauré de dedicar a dormir la migdiada, llegir alguna cosa, escriure... i poca cosa més!!!! Bé, sí que puc fer una cosa: recuperar aquella sensació de fer coses raonables, plaents, útils, duradores... és a dir: fer coses racionalment. Segurament, em servirà per contrarestar l'ofensiva -inexplicablement consentida- de les forces del despropòsit.
Qui tingués una màquina del temps, per poder absentar-se d'aquest nous temps que han de venir!!!  Si pogués escollir, m'agradaria anar a viure a les èpoques corresponents a Góngora, Quevedo, Larra... i les de tots aquells que van fer de la ironia un estil de vida (ja és això: ironitzar o morir!).
Ho deixo, vaig a ironitzar -tot ficcionant- una estoneta.
Un regalet, un altre  i un altre.

PS: Consti que jo ho havia dit abans

6 comentaris:

  1. Estic contenta per dues coses (imagino que hi ha més coses per estar-hi, però en aquest moment, dues em venen al cap):
    1ª- Has inventat una paraula nova, això sempre em fa feliç, pensar que encara no estan totes dites.
    2ª- Fa una fresqueta estupenda i avui no aniré enganxada a la roba, què m´emprenya molt! Ja, ja sé que em diras que això té fàcil solució i és cert, però quan fa tanta humitat, ni nua s´està bé.

    I saps també, que jo d´aquesta gent m´estimo més no dir res, perquè després em paso tot el cap de setmana emprenyada i no vull.

    T´escric el comentari sense haver gaudit dels teus regalets, ara m´hi poso...
    Molt bé, em quedo amb la tercera i ara, que just acabo de dinar, vaig a veure quina peli fan per dormir una micona al sofà.

    Uns bessets relaxats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      el llenguatge és dinàmic i evoluciona. Fresqueta??? Uffff!!!! Qui la tingués!!!
      No t'emprenyis i gaudeix del cap de setmana, guapa!
      Bessets fresquets però càlids alhora.

      Elimina
  2. Me has nombrado y aquí estoy.
    Parece ser que hoy repiten la película por la que Lupus y tu me bautizásteis. Ya veo que nunca cambiarás. Supongo que tu piensas lo mismo, pero creo que volveremos a encontrarnos dentro de poco. Por cierto, confírmame que Lupus y yo tenemos que venir en octubre. Recuerdos de Lupus.
    Un abrazo compañero.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, hola... compañero Ronin
      Vaya, todavía te acuerdas de tu bautizo.
      Si, pienso que no puede tardar mucho. Con un poco de suerte, nos veremos antes de octubre, que ya te confirmo que es el mes correcto.
      La próxima semana yo veré a Niki. Como ya sabes, ella hacía una pequeña escala de descanso. Espero que pronto podamos coincidir los cuatro.
      Un abrazo para ti y otro para Lupus.

      Elimina
  3. El final del teu post em fa pensar en una pel.li del Woody Allen, "Midnight in Paris". L'has vist? És una reflexió irònica sobre aquesta quimera que plenteges, la de tornar a un passat on ens sembla que tot era millor, més màgic, més al nostre gust. La pel.li no mata però està bé. És divertida i com sempre, amb molt bons diàlegs.
    En fi, ara, aquí i avui, et desitjo que tinguis una bona nit, i que gaudeixis de les coses maques que hi ha en aquesta època, que malgrat tot plegat, encara n'hi ha!
    ^petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rachel,
      No, no l'he vist, però venint del Woody, segur que és molt divertida. Aquest actor/director m'encanta per un motiu: treballa l'absurd de forma magistral.
      Bon dia i bon cap de setmana. Que en gaudeixis tant com vulguis!!!!

      Elimina