diumenge, 22 de juliol de 2012

INTERVINGUTS DEL MÓN, UNIU-VOS!!!!!

Ahir ho avançava i el pas de les hores em dóna la raó. Poques hores després que avancés la possible intervenció -diguem les coses com són, sense vaselina- els fets es van precipitant. Si abans d'ahir era València qui demana el rescat, avui ha sigut Múrcia. Si ahir des del Departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya es llançava el globus sonda sobre una possible petició de rescat, avui el Conseller Mas-Colell en una entrevista a la Reppublica reconeix que Catalunya està -i això és el més grotesc i infumable de les seves declaracions- estudiant les condicions d'un possible rescat. Potser es pensen que tots plegats som una colla d'indocumentats, d'indigents intel·lectuals, de rucs sense instrucció bàsica ni el més elemental sentit de la realitat? Fa deu dies que es va fer la reunió de les comunitats autònomes i allà ja els van dir quines eren les condicions del rescat. O potser València -abans d'ahir- va fer servir la inspiració divina per saber-les? Per quin motiu el conseller no ho diu als diaris del país i ha d'anar a un mitjà italià per dir el que tothom ja sospitava? Per quin motiu diu que hi ha la possibilitat de demanar el rescat però no d'una intervenció? Potser el Conseller dormia el somni dels justos quan el Ministre Montoro va dir que demanar el rescat implicava una sèrie de condicions -és a dir, una intervenció-, que les comunitats que el demanessin s'obligaven a complir? A què estem jugant? Encara estem en la fase de l'aristòcrata arruïnat que es nega a reconèixer que no pot mantenir la mansió familiar i ha de fer visites guiades per treure alguns diners i poder malviure? Potser que el Conseller ho consulti amb el seu amic imaginari -aquell mitjó amb ulls que l'acompanya al Polònia- i d'aquesta manera tot plegat serà com la dignitat impostada que sembla impulsar els polítics: una il·lusió necessària per intentar mantenir una pàtina de semi-déus que ja fa anys que vam perdre. Fet aquest, però, que alguns es neguen a reconèixer per una cosa que en diuen Dignitat Nacional i en la que no van pensar quan ens endeutaven a tots. Tot plegat, només és una cadena: Europa intervé Espanya i Espanya acabarà intervenint totes les autonomies i ens locals que no puguin sortir endavant. És així, no hi ha més!!
I demà? Com anirà la prima de risc? I la Borsa? Farà front la Generalitat als seus compromisos de final de mes (crec recordar que eren hospitals i escoles concertades)? Quan temps tardaran a perdre la vergonya -que havien d'haver mostrat quan gastaven a mans plenes i no ara- i a dir la veritat. Senyors: és igual, ja tothom ho sap i tothom s'ho espera. Fins el més inepte dels mortals sap que doblant el deute de València, hem de seguir el seu mateix camí!!! No caiem a la trampa que sempre ens acaba ofegant: posem la solució quan abans millor i no fem com el ZP, que negava la crisi fins que tots vam tenir la merda al coll. Si hem de demanar el rescat, fem-ho i si ens han d'intervenir, que ho facin. De res valen ara els gests de dignitat quan durant anys hem hipotecat tots els nostres culs. Ara, -gràcies a vosaltres, banda d'ineptes, nou rics i mal gestors-  els creditors ens reclamen el dret de cuixa que vosaltres vàreu empenyorar i que nosaltres pagarem!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada