dilluns, 30 de juliol de 2012

GAUDIR NATURALMENT

Algú dirà que sóc un friki i un ordinari, però m'importa ben poc. És l'avantatja d'estat de volta de gairebé tot. Fa una estona estava sota la prunera -avui fa una calor impressionant- menjant-me uns trossos de meló fresquet, mentre ampliava el meu gaudi tot llegint un dels extraordinaris posts de l'amiga Sílvia.
La vida ens proporciona motius per vomitar i per gaudir. Nosaltres decidim -en la majoria d'ocasions- com ens administrem ambdues sensacions reactives. Avui he optat per castigar-me el cos i la ment amb la lectura de correus inversemblants -no tots, no patiu-, amb un pòsit inequívoc de limitada capacitat cognitiva combinada amb una evident indigència intelectual, i m'he reservat per alleugerir-me'n els efectes secundaris dues coses extraordinàriament exquisides: el meló i els posts de la Sílvia.
D'una banda, el meló me'l va portar ahir un veí. L'home té un hort i ens intercanviem fruits i viandes diverses. També és un maniàtic dels cactus -com jo- i ens anem intercanviant exemplars de diverses varietats. Ahir li vaig portar una bossa de prunes -sóc incapaç d'acabar-me-les- i ell, al vespre, em va portar un parell de melons. Aquesta tarda he decidit encetar-ne un i és dolç com la mel. Quan la fruita no s'ha de collir verda -atenent a misterioses i insondables necessitats i a les conveniències de la collita industrial, magatzematge i distribució- esdevé un menjar extraordinari que ha pogut produir tots els seus sucres a la planta. Fresquet, sucós i dolç... Fantàstic!!!!
D'altra banda, en la meva repassada diària als blocs amics, he descobert les aventures de la Sílvia i el seu paleta. Magnífica i original història, contada amb ritme i amb aquell punt d'absurditat que tant m'agrada. Quin complement/combinació -important per ell mateix- tant elegant per un altre producte natural com era el meló que m'estava cruspint!
Al final, la naturalitat de les coses és el que triomfa, el que ens provoca moments plaents, que compensen la resta d'incidents/accidents vitals que ens fan arrufar el nas. Demà més... Més despropòsits i més plaer, sens dubte!
Calor, molta calor!!! Un regalet i un altre.

5 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Vaja, coincidim en lectura, na Sílvia és magnífica! i en un regalet (el primer), l´altre no és del meu gust.

    Molt bona nit i bona setmana!

    (ara si)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa LLuna,
      Sí, la Sílvia és molt bona!
      Bé, mira.... almenys un sí!
      Bona vesprada i magnífica setmana!!
      Bessets!!!

      Elimina
  3. No puc amb el meló! I potser perquè dec ser al.lèrgica...

    Qui és la Sílvia? On escriu?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      Docs jo el trobo molt refrescant!
      Al meu post tens l'enllaç al bloc de la Sílvia.
      Petons

      Elimina