dissabte, 21 de juliol de 2012

QUI PREFEREIXES QUE ET ROBI?

Sembla que la pregunta, en els diferents comicis electorals de les diferents administracions públiques, hauria de ser aquesta.
Hi ha una cosa que no entenc: fa 40 anys no es pagava IVA ni la majoria d'impostos que paguem ara i, a sobre, es va reconstruir -amb nous pantans inclosos-  un país que sortia d'una guerra. Actualment, paguem impostos per donar i vendre... i malgrat això el deute s'ens menja. On han anat a parar tots aquests ingressos de les Administracions Públiques d'aquests 40 anys (i tot el deute acumulat)? Potser abans només manteníem quatre peixos grossos i durant aquests 40 anys n'hem hagut d'engreixar molts de petits? Reflexionem sense passió -racionalment i amb la calculadora a la mà- sobre aquest tema.
Aquest migdia veia un trosset de Salvados en el que hi sortia un tal López Marugan -personalment, em provoca la mateixa sensació que un capo mafiós-, que havia sigut tresorer del PSOE. Doncs bé, sembla ser que encara haurem d'estar agraïts que els bancs condonin els deutes dels partits polítics; sembla ser que som uns privilegiats de ser robats amb tanta classe (de manera molt burda, diria jo). El reportatge també parlava del Tribunal de Cuentas, òrgan constitucional que és l'encarregat d'intervenir els comptes públics i els dels partits polítics, etc, però que evacua els seus informes amb 5 anys de retard. Resulta que és un altre cementiri d'elefants polítics, compost per 12 membres directius, que es reparteixen els dos grans partits espanyols. És a dir: ells mateixos es vigilen i es controlen... Fantàstic!!!!
El fet de poder elegir qui volem que ens robi des de les diferents Administracions, ens surt una mica car. Potser valdria més renunciar a aquest "poder de decisió" i estalviar una mica. Tot plegat, mani qui mani, sempre acaba fent el mateix: mirar cap una altra banda del que ha fet l'anterior govern i intentar fer el mateix, sense que es noti, sabedor que quan tornin els altres també miraran cap a una altra banda.... i així fins a l'infinit!
Definitivament, cada quatre anys només decidim qui serà el que ens robarà!

2 comentaris:

  1. Una reflexió molt, molt encertada, Exorcista. Ens estan prenent el pèl de mala manera. Ahir sopava amb unes amigues de la facultat -estudiàrem història- i arribàrem a una mala conclusió: situacions semblants s'han "resolt" de manera especialment sagnant.
    Esper que els que ens han duit fins al fons del pou ho tenguin present i ens treguin del forat a les bones i no a les males. Desig també no pecar d'ingènua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, amiga Xicarandana...
      Aquestes situacions són complicades i de difícil solució (en gran part per l'autoprotecció que exerceixen el propis polítics, autèntics creadors de la situació).
      L'economia d'un país no deixa de ser molt semblant a la d'una família: si gastes més del que ingresses... malament!!! Aquí tothom ha fet obres inútils, ha cobrat la comissió i ha deixat el deute.
      Segur que ens en sortirem, però no amb aquesta banda de paràsits aprofitats.
      Petons!!!!

      Elimina