diumenge, 22 de juliol de 2012

EUFEMISMES INTERESSATS

Hauria d'estar fent mil coses que tinc pendents a casa: pintar, posar unes rajoles, canviar uns fanals.... però no puc: aquesta calor em té derrotat! Potser més endavant m'agafaré una setmana de vacances que encara no tinc decidit quan la gaudiré i aprofitaré per fer tot això. Potser al setembre...
Llegir els diaris -amb honroses excepcions ubicades en l'àmbit digital- fa pena... i un cert fàstic! Ja sabem -ho he dit des d'aquesta privilegiada talaia, en reiterades ocasions- que els principals diaris estan fortament subvencionats pels respectius governs i alguns -de mitjana o petita tirada- directament són l'òrgan de difusió de les consignes del governs de torns. 
A partir d'aquestes bases, què podem esperar? Doncs podem esperar que algunes notícies diguin que demanar diners i que, a canvi, qui te'ls deixa et digui com els pots -has de, t'autoritza a- gastar, no és estar intervingut. Per quin motiu aquestes llumeneres que ens han ficat al pou es neguen a dir les coses pel seu nom? Es pensen que som imbècils, potser és la por a perdre la poltrona o -en el pitjor (per a ells, clar) dels casos- a ser linxats o lapidats a la plaça pública amb aquells totxos que tan mal ens han fet? Potser -i amb això no vull incitar a la violència- caldria que aquests mateixos expliquessin la veritat de la situació i del procés per arribar al caos actual. Un acte de sinceritat -inusual en els membres de La Secta/La Fireta- em faria desdir de les afirmacions que he fet en el sentit d'atribuït-los un clar caràcter mafiós en el què una Omertà còmplice -de tots plegats, siguin d'un partit o d'un altre- regeix els seus designis.
Les societats, cíclicament, al llarg dels segles, des del principi dels temps, s'han autodepurat i s'han regenerat. Ara fa massa temps que els mateixos -tan em fa quina sigui la seva adscripció política, al final són els mateixos i formen part de la mateixa casta- s'han enquistat en el poder. Perpetuar-se en el poder, fer-ne una professió, corromp les persones i el propi sistema. Com ja vaig dir en un altre post, el sistema d'enriquiment d'aquests impresentables ha sigut molt fàcil: utilitzant diners públics han fet obres faraòniques sense cap sentit ni utilitat -només cal veure el tema dels aeroports, AVE, complexos de la Cultura, de les Ciències... i mil coses més!-; han cobrat el seu percentatge -comissió- sobre l'import total de l'obra en el mateix moment de l'adjudicació i han permès que els pressupostos inicials es doblessin o tripliquessin -quan més puja el pressupost, més comissió cobren ells-; finalment, han deixat el deute a l'organisme públic (ajuntament, comunitat autònoma...) i han passat a un retir daurat en alguna caixa d'estalvis -que també han aconseguit ensorrar-, en alguna empresa pública -lluny dels interventors- o en alguna empresa privada, deutora de favors anteriors.
Esperar que els governs sigui alguna cosa més que simples administradors, conferint-los el poder de decidir sobre les nostres vides, és un suïcidi social. Es nota que no sóc precisament Keynesià? Jo sóc més de la corda del Milton Friedman o del seu fill David. Doncs això, que quan els polítics tenen més poder que la simple administració d'uns recursos limitats, estiren sempre més el braç que la màniga, en benefici propi. Quina justificació té la creació d'empreses públiques lligades a les Administracions? Doncs molt fàcil: no estan intervingudes i poden fer i desfer tant com vulguin. És a dir, ells mateixos legitimen -i legalitzen- una manera de burlar els controls interventors. I així.... mil coses més!!!! M'estic plantejant escriure un llibre sobre el meu coneixement d'aquests temes. Malgrat mai he sigut de manifestacions i coses similars, ara han aconseguit fer-me emprenyar. Veure com, malgrat la societat està dessagnant-se, n'hi ha que encara es creuen que la crisi no va amb ells i es permeten continuar amb les mateixes rucades i capricis personalistes de sempre, m'indigna!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada