
Quan vaig iniciar aquesta aventura no tenia cap importància si algú llegia o no aquest bloc, m'era del tot indiferent. Tinc el vici d'escriure per a mi. Mai escric pensant en els altres. Escric les coses tal com les sento, com les penso. Desprès les penjo i les exposo a la mirada crítica de la resta del món.
Feia anys que tenia diversos blocs i vaig voler unificar-los en un. Així va néixer aquest bloc. Molts post d'altres blocs van passar a millor vida i alguns -molt pocs- els vaig traspassar a aquest. Són una mica la meva "memòria històrica" i em porten records de tot tipus -uns de bons i d'altres no tant- que mai oblidaré. En tot cas, cada post és una part de la meva vida -no pel que s'hi explica, pel fet creatiu- que he deixat en aquests blocs del món.
Us reitero el meu agraïment però també us vull advertir que jo continuaré escrivint per a mi, com si no existíssiu. D'altra banda, també agraeixo molt els comentaris que em feu i que, a vegades, són font d'inspiració per a altres posts.
Avui, el més fàcil hauria sigut posar una imatge del número 1000. Massa fàcil, massa evident, massa vulgar i simple. He posat aquest roure mil·lenari que simbolitza allò que sempre he apreciat i que sempre he intentat reflectir en la meva vida diària: la fortalesa i la persistència impertèrrita i impàvida davant el pas del temps i/o de les adversitats.
Bé, nens i nenes, demà és dilluns i he de treballar... però encara em queda fer el post d'avui. Soparé i desprès, més tard, ja faré el post d'avui. El tema? Encara no ho sé. Potser una conversa inversemblant, o potser una carta a mi mateix, o jo què sé!!!!
Una abraçada a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada