diumenge, 25 d’octubre del 2009

1000 VISITES (O MÉS).

Fa una estona he pogut comprovar que ja són 1000 les visites a aquest humil però sincer bloc. Segur que n'hi ha molts més de visitants, a través del Facebook o algunes que es van produir abans de posar el comptador. Potser aquest és un fet sense importància per a molta gent, però a mi em satisfà molt veure que tinc un públic fidel i constant. Moltes gràcies a tots aquells que us heu apropat i tret el nas per aquí. Espero que la vostra visita hagi estat plaent i que hagueu passat una estona divertida llegint les meves palles mentals.
Quan vaig iniciar aquesta aventura no tenia cap importància si algú llegia o no aquest bloc, m'era del tot indiferent. Tinc el vici d'escriure per a mi. Mai escric pensant en els altres. Escric les coses tal com les sento, com les penso. Desprès les penjo i les exposo a la mirada crítica de la resta del món.
Feia anys que tenia diversos blocs i vaig voler unificar-los en un. Així va néixer aquest bloc. Molts post d'altres blocs van passar a millor vida i alguns -molt pocs- els vaig traspassar a aquest. Són una mica la meva "memòria històrica" i em porten records de tot tipus -uns de bons i d'altres no tant- que mai oblidaré. En tot cas, cada post és una part de la meva vida -no pel que s'hi explica, pel fet creatiu- que he deixat en aquests blocs del món. 
Us reitero el meu agraïment però també us vull advertir que jo continuaré escrivint per a mi, com si no existíssiu.  D'altra banda, també agraeixo molt els comentaris que em feu i que, a vegades, són font d'inspiració per a altres posts. 
Avui, el més fàcil hauria sigut posar una imatge del número 1000. Massa fàcil, massa evident, massa vulgar i simple. He posat aquest roure mil·lenari que simbolitza allò que sempre he apreciat i que sempre he intentat reflectir en la meva vida diària: la fortalesa i la persistència impertèrrita i impàvida davant el pas del temps i/o de les adversitats. 
Bé, nens i nenes, demà és dilluns i he de treballar... però encara em queda fer el post d'avui. Soparé i desprès, més tard, ja faré el post d'avui. El tema? Encara no ho sé. Potser una conversa inversemblant, o potser una carta a mi mateix, o jo què sé!!!!
Una abraçada a tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada