DESTINS ENCREUATS

Intentar esquivar el destí és perdre el temps. Fa uns dies, parlant amb una persona amiga, teoritzàvem sobre la vida i la mort, sobre la data de caducitat que tots portem impresa a l'ànima.

No podem fer-hi res, quan arriba l'hora, doncs arriba i ja està, no hi ha més. A vegades la vida ens juga males passades i pensem que podíem haver evitat aquella situació. No, gran error, les situacions no es poden evitar. Es poden postergar, però no evitar. 

Les coses que ens passen no són casuals, són producte dels destins encreuats, dels fils que mouen les nostres vides. Moltes vegades he analitzat les diferents situacions en les que m'he vist immers i sempre he arribat a la conclusió que si s'han produït uns fets concrets, era inevitable que es produïssin. Com podem evitar estimar o odiar a algú? Com podem evitar morir? És impossible, la nostra voluntat està regida per altres paràmetres que la simple raó.

Els desitjos irracionals, els impulsos fora de tota raó ens demostren que no som res més que instruments de la divina providència. No podem fer front ni canviar el que ha de passar, no cal oposar resistència a allò que és inevitable. 

Mai he cregut en que la pròpia voluntat era la que regia els nostres destins. Milers de circumstàncies alienes i no controlables són les que determinen com es succeeixen els diferents episodis i vivències que conformen la nostra existència. Qui pot controlar la malaltia i els seus efectes? Qui pot dir-nos quant de temps viurem i de quina manera? El que avui és blanc, demà és -inexorablement- negre.

Tampoc podem controlar quines seran les reaccions dels altres envers nosaltres. Qui ens pot assegurar que aquell pel que sentim un gran afecte, en girar-nos, no esdevé el nostre pitjor enemic?Com podem assegurar que aquella persona que sempre hem considerat que és tranquil·la i mesurada, el dia menys pensat, esclata i ho rebenta tot?  No podem, no podem preveure aquestes coses.

Bé, ja està bé de filosofades i reflexions. És tard i toca dormir, si em deixen, és clar.... Veieu? aquesta és una altra cosa que no podem controlar, com la mort....