549 DIES I UNA LLARGA NIT.

Heu pensat alguna vegada les coses que et poden passar pel cap durant 549 dies? Com en pot ser de refinada, detallada, metòdica i freda la planificació que es pot fer d'un projecte madurat durant 549 dies? Si durant tot aquest temps només haguéssiu pensat en arribar a un objectiu, penseu que podríeu deixar algun aspecte sense estudiar i planificar? Quant d'odi es pot acumular durant 549 dies? Quantes vegades es poden recrear mentalment tota una sèrie de fets que han de passar? Quantes vegades, durant 549 dies, pots visualitzar el cadàver del teu enemic? Quantes vegades pots anar afinant tots els aspectes d'una revenja? Quantes vegades pots repassar, una i una altra vegada, el teu pla d'acció?

Això ho pensava en Sandro, mentre veia com canviava la seva sort, mentre veia com es giraven les tornes i havia aconseguit deixar en una posició feble al seu enemic. Sempre havia pensat que la situació havia de canviar un dia o altre. Ara només li calia anar acabant amb els seus enemics com ho faria Edmond Dantés. No calia fer-los un mal físic, no calia acabar aviat, només calia fer que ells mateixos anessin ficant la pota. Ells mateixos -els que l'havien torturat durant 549 dies- acabarien suïcidant-se socialment. Finalment, només li quedaria empènyer-los quan estiguessin vora l'abisme.

Sabia que el que li restava de vida seria una llarga nit, una nit a la que l'havien empès aquells que havien mentit, confabulat i maquinat contra d'ell. No li feia res, ell era una criatura de la nit, de les hores fosques i negres, de temps impassibles i cruels, era un senyor de les ombres. No patia per la vida que li esperava -potser més curta del que es pensaven- però estava disposat a sacrificar-ho tot -fins i tot aquesta curta vida- per tal de fer-los pagar el preu de l'escarni, el desprestigi i, finalment, l'autodestrucció.

Ja feia temps que res tenia importància, no tenia por a cap conseqüència, a cap mal físic o psíquic. Només una obsessió impulsava i justificava la seva vida: retornar tot el dolor i humiliació, augmentats exponencialment. Alguna vegada, durant aquest 549 dies havia pensat que la millor manera de fer mal era no fer-lo directament a aquells que n'hi havien fet a ell. Potser la millor opció era fer mal al seu cercle més pròxim i, finalment -quan el dolor ja fos insuportable-, directament a ells, finalitzant la feina.

També havia pensat en si ho faria ell, personalment, o mitjançant altres. De moment, li convenia mantenir aquesta imatge de bona persona i deixar que altres fessin la feina bruta. Al final, quan a aquella colla de desgraciats ja només els quedés la darrera guspira d'enteniment, seria el moment de mostrar-los qui era la mà que movia els fils. Només llavors...  

Darrer esborrany d'una part que em queda de "Revenja" i que, properament, acabaré.