SENSACIONS CONTRADICTÒRIES

Tinc mil coses per a fer però he volgut prendre -o guanyar-  un moment, un instant, per a poder escriure una mica. Escriure em relaxa i em fa veure les coses des d'una nova perspectiva. Aquestes darreres hores -dies- he estat concentrat en un assumpte que considero important i havia estat treballant en això non stop. La nit és el millor moment per a treballar: no hi ha trucades, ni distraccions possibles. La concentració és màxima i els fruits del treball solen ser de qualitat.

Escric aquest post des del despatx de casa meva, mirant per la finestra la prunera -que tantes nits insomnes i caloroses d'estiu m'ha acollit- i sentint unes quantes cançons de Sabina.

Actualment, tinc sensacions contradictòries, molt contradictòries. D'una banda, em fot molt el fet de veure que alguns assumptes no avancen, d'altres no acaben de sortir com jo voldria i alguns -pocs, però importants- sembla ser que es van aclarint. A la vida només hi ha dues o tres coses importants per se. La resta les fem importants nosaltres amb les nostres cuites i preocupacions. No s'ho val, no podem estar sempre amb aquesta tensió que ens autoimposem -algunes vegades injustificadament- i que no ajuda a solucionar res.

Tinc la sensació del sí, però no. Aquella sensació de "t'ho dic, però no t'ho acabo de dir" que tan molesta em resulta. Si m'ho vols dir, diga-m'ho. Si no vols dir-m'ho, no facis més comèdia. El que més em molesta en aquesta vida es aquesta indefinició, aquest voler estar amb tots i contra ningú. Mantenir aquesta posició en el temps és impossible i només pot tenir una única conseqüència: acabar malament amb tothom.

També tinc la sensació de reconduir -o redefinir- les amistats. Hi ha fets que reafirmen els amics autèntics i fa que els altres s'espantin i es separin una mica més. Potser en aquells moments en que més et cal el seu recolzament és quan pots esbrinar el que és amistat i el que és impostura interessada en benefici propi. Ho sento, em nego a jugar aquest joc. O estas amb mi, o estas contra mi. No hi ha terme mig. Si vols salvar les teves naus, salva-les però no em vinguis amb falses commiseracions, amb falses "ajudes".

Em penso que, al final, poques coses valen la pena, poques coses mereixen capficar-t'hi. He llegit que els tonyinaires d'Euskadi han llogat mercenaris per tal que els defensin dels pirates de l'oceà Índic. Bé, sempre em queda el recurs d'anar-me'n com a mercenari. La paga és bona, vius aventures que em són familiars i, tot plegat, tampoc tinc a ningú que esperi el meu retorn... 

De moment, vaig a fer un aperitiu per a parar el cop. A la tarda -segons com- ja continuaré...