dilluns, 12 d’octubre del 2009

LA MORT DEL GUERRER.


Avui he gaudit, una vegada més, d'una de les pel·lícules que més em fa -amb perdó- trempar. El último Samurai és una de les películ·les èpiques que considero que mereixen ser vistes i assimilades. No s'ho mereix pel paper del Tom Cruise, s'ho mereix per la filosofia implícita, sobre la vida i la mort, que traspua el coprotagonista japonès.
Sempre he pensat que no és important quant es viu ni tampoc quan es mor. El que veritablement és important és com es viu i com es mor.
Em nego a morir d'una "llarga malaltia" -com diuen eufemísticament els diaris- que em vagi consumint i menjant-me la moral i la dignitat. Arribat el moment, penso que el millor és acabar voluntàriament i no sentir-se derrotat ni claudicar davant l'enemic. 
Fa anys, quan em dedicava a una altra professió, vaig aprendre a no tenir por a la mort. No tenir por a la mort ni al sofriment físic i psíquic és el que ens fa lliures. La mort és un fet natural, com ho és la vida. No es pot entendre la vida sense la mort ni a l'inrevés. Esperar viure eternament és una quimera i una il·lusió sense sentit. 
A la vida hi ha moments en els que has de pensar en deixar-ho tot. Depenent de la gravetat del que ens impulsa a prendre aquesta decisió podem marxar a un altre lloc i començar una nova vida o acabar definitivament. Cadascú ha de valorar quina és l'opció que tria. 
Si que puc dir que prendre aquestes decisions és dur, molt dur, però si has estat educat en principis com l'honor, la veritat, etc. no et resulta difícil prendre la decisió. Permetre la denigració i continuar vivint és un acte de covardia. El covard no és aquell que posa fi a una situació de deshonor, el covard és aquell que aprecia més la seva vida física que la seva vida moral i continua arrossegant-se sabent-se deshonrat.
També és molt important com es mor. Segons la meva opinió, la millor manera és lluitant. Morir lluitant, anihilant els teus enemics és el millor que li pot passar a un guerrer. No val això de deixar que els enemics es surtin amb la seva. La defensa de la veritat i de la pròpia posició -quan es bassa en conceptes honorables- ha de ser l'objectiu del guerrer. Havent aconseguit  aquest objectiu el guerrer ja pot morir, ja res més ha d'importar-li.
Fa anys, un dels mestres professionals que vaig tenir em va dir el següent: "Res importa tant com saber per quin motiu vius. Quant ja no ho saps, vol dir que ja tens motius per a morir".  Quanta raó tenia!!!! 

2 comentaris:

  1. Algú em va dir que els grans guerrers no moren, només travessen la darrera frontera...

    ResponElimina
  2. Tens raó amic meu, mor la persona física, el mite mai mor...
    Fins i tot, els mites, guanyen batalles desprès de morts.
    Una abraçada.

    ResponElimina