TORNAR A LA JUNGLA

S'acaba, això s'acaba. Una vegada més he d'acomiadar-me d'aquest món tranquil, pur, noble i bucòlic. Demà, a primera hora del matí retorno a la meva residència habitual -que és la menys habitual de les residències- i em trobaré amb el món real, dur, inhòspit i deslleial on he de viure. No en tinc cap ganes, la veritat, però no em queda més remei que tornar a aquest món. Com ja he comentat en algun post anterior, estic intentant fer que això no sigui una obligació i pugui dedicar-me a allò que realment m'emociona i em fa viure: escriure.

Demà passat torno a la feina, a la batalla. Francament, no en tinc cap ganes. Sé que m'espera una setmana dura, de donar explicacions que no tinc cap ganes de donar i que ja ni m'haurien de demanar. Sempre he pensat que demanar explicacions sempre és perillós. Pot ser que la resposta no t'agradi i, a més, poden sortir temes que s'han obviat -per deferència- i que pot ser contraproduent que es facin públics. El més perillós de la situació és que aquelles situacions que són tolerades puguin deixar de ser-ho. 

Bé, a vegades la meva confiança en la intel·ligència humana s'esvaeix en veure segons quins comportaments. Potser algú pot creure que alguna vegada he fet alguna cosa sense planificar-la? Potser algú pot creure que cada pas que dono no està mil·limetrat? Potser algú pot creure que no he preparat el contraatac abans de provocar intencionadament l'atac? 

La vida és senzilla, molt senzilla. Nosaltres la fem complicada i sembla que no puguem fer, dir i sentir les coses francament, sense segones intencions, sense maledicència. Suposo que tot és producte del mateix problema. Parlar més del compte, prendre partit sense conèixer totes les dades d'un assumpte i participar en jocs de guerra sense saber fer la guerra -i sense ser conscient que a les guerres es produeixen baixes- pot ser molt perillós i comprometedor. Repensar-se les coses abans de fer-les o dir-les és un bon consell. I no cobro per aquest consell...