OBRIR PORTES

Sempre he pensat que era més important obrir portes que tancar-les, sumar que restar. A vegades és difícil mantenir aquesta actitud. Quan davant tens persones que no estan disposades a ser felices ni a deixar que els altres ho siguin, és difícil, molt difícil. No he entès mai l'actitud negativa davant els problemes. Negar la seva existència no fa més que eternitzar-los.

Tenir una actitud oberta i ser capaç d'assumir les coses com són, però al mateix temps fer l'esforç de canviar allò que grinyola o que no acaba de funcionar, és una de les virtuts que més admiro i respecto. No sempre els meus interlocutors són capaços de fer l'esforç d'entendre aquesta predisposició a fer la feina ben feta i amb aquest esperit de servei. Potser, algunes vegades, la culpa també és meva per no saber "vendre el producte" i atacar els temes sense gaires manies ni concessions.

Avui he parlat amb un ex-company de feina -i encara amic- per un tema determinat. M'ha afectat molt veure que està passant per una depressió molt greu. Ja fa dies que un altre ex-company em va comentar que fa temps que no treballa, que està a casa sense esma de fer res. Ho sento, ho sento molt!!! Amb aquest amic vàrem fer uns quants cursos junt i vàrem estar treballant en els mateixos temes durant uns quants anys. Com canvia la vida!!! 

Ha plogut, plou i.... farà sol una altra vegada. La vida és així. La Minnie avui anava amb pantalons de pescadora mentre contemplava les cataractes d'Iguazú (o de Plaça Espanya). No ho he pogut veure, però devia ser una estampa bucòlica i devia estar meravellosa amb aquell toc juvenil que imprimeix a la seva imatge. Només hi ha un núvol que amaga el seu sòl: un/a indesitjable neurastènic/a que no té gaires coses clares -ni de la seva pròpia personalitat-i que la va turmentant amb les estupideses més insòlites que us pugueu imaginar. Bé, amiga Minnie, no facis cas i continua endavant. No fa mal qui vol, només qui pot!!!.

Plego, deixo per a demà un parell de coses que vull dir però que he de madurar i acabar de polir. Darrerament no tinc massa temps per escriure, però cada vegada que ho puc fer és una injecció de moral i d'il·lusió renovada...