DESENCÍS

A veces llega un momento en que

te haces viejo de repente

sin arrugas en la frente

pero con ganas de morir...

La senda del tiempo. (Celtas Cortos)

Sí, avui havia de ser un dia d'aquells que passen, dels que no es recorden, dels que n'hi ha milers. Passo les hores i el desencís s'apodera de mi. Amb les seves decisions estan aconseguint el que mai ningú havia aconseguit: fer que tot el que fa referència a ells m'importi una merda. Ja n'estic fart de remar i que, desprès de fer l'esforç, em facin canviar de rumb constantment. Qui vulgui remar, que remi ell. He sacrificat coses molt importants per tal de fer el que tocava. Ja s'ha acabat!!!

Feu el que vulgueu, conspireu, canvieu de parer cada cinc minuts, rieu-li les gràcies a qui us sembli oportú, passeu-vos el dia teoritzant sobre el bé i el mal o sobre el sexe dels àngels. Quan acabeu de perdre el temps, ja m'avisareu i començarem a fer coses més serioses. Quan tingueu les coses clares -encara em queda l'esperança de que algun dia sigui possible- m'ho dieu i farem el que sigui. Feu les reunions que vulgueu -d'aquelles que tant us agraden i que de tant poc serveixen- i quan arribeu a una conclusió, m'ho dieu. No vull continuar jugant un joc que mai m'ha agradat, un joc que simplement he tolerat.
Potser ara arribarà aviat l'hora de pensar en altres coses, en altres objectius, en altres prioritats. La pena és que us ofegueu en un got d'aigua i us penseu que tothom ha de patir la vostra angoixa irracional i capritxosa. Feu cas al vostre guru, aquell que mai ha fet res més que dir què i com s'havien de fer les coses, però que mai ningú té constància de que hagi fet res. Ja us ho fareu.
Jo vaig a fer la meva vida, aquella vida que mai m'he permès -ni m'heu permès-  tenir. Penseu en una cosa que em van dir fa temps i que és una veritat absoluta: "les coses no les apreciem fins que les perdem".
Potser ara apreciareu tot allò que fins ara no mereixia la vostra atenció...

Música: Héroes del Silencio.