RECORDAR-LA (II)

En tornar a casa -esgotat, desencisat  (en veure i comprovar com en són de volubles les persones) i una mica emprenyat- vaig intentar recordar i recuperar coses seves. L'armari dels records -sóc extremadament metòdic i ordenat-, aquell en el que guardo apunts dels meus viatges, roba que ha significat quelcom més que roba, fotografies i tot allò que ha depassat el llindar de les coses ordinàries, tampoc va poder donar-me massa pistes. Només una fotografia, una simple fotografia. No hi vaig trobar res més. 

Em va semblar estrany trobar només una fotografia d'aquella dona. Va significar molt per a mi i esperava trobar alguna cosa més -unes notes als diaris personals, més fotografies, algun objecte que identifiqués amb aquella curta però intensa època- però, per molt que vaig buscar, no va ser així.

Més tard vaig mirar el compte de correu electrònic corresponent -en tinc un de diferent per a cada assumpte, incloses les meves històries sentimentals- i no vaig trobar res. Vaig trobar, això sí, alguns correus, de fa una mica més d'any i mig (els recordes?) que també em van portar records meravellosos i excitants -malgrat el final que va tenir allò-, que hauré de repassar i recuperar. Tinc el costum de reenviar-me automàticament tots els correus que m'arriben a la bústia temàtica corresponent (sí, inclosos aquells...).  És una manera de tenir una "memòria històrica" de la meva vida i, per a segons quins temes, una "assegurança de vida".

Vaig estar una estona pensant, mirant-me aquella fotografia, en aquells ulls, aquells llavis, -molsuts i petoners com pocs he besat-, aquell cos imperfectament perfecte, aquelles mans petites i dolces, aquells pits turgents i proporcionats, aquell sexe que se m'oferí moltes vegades i del que vaig gaudir con no recordo haver-ho fet en molt de temps (almenys amb tanta intensitat). 

Dues trucades van destorbar la perfecció d'aquell moment, dues trucades de la feina -a hores intempestives, com sempre- que només van retardar el descobriment que havia de fer uns moments més tard. Un descobriment que em va deixar estorat i perplex... (continuarà)