dissabte, 31 de juliol de 2010

ARCANS I ALTRES COSES

Com ja he dit en alguna ocasió en aquest bloc, tinc l'afició de tirar-me les cartes del Tarot. No és que constitueixi una obsessió compulsiva però, de tant en tant, em distrec una estona amb aquestes coses.
Avui m'ha sortit la carta número 13, La Mort. No és que m'hagi de morir directament -això també passarà, però (espero) no immediatament- però si que indica canvi, evolució, renovació i -paradoxalment- renaixença.
Això, en el cas que la carta surti dreta, si surt a l'inrevés, hem d'esperar canvis, però tendents a la destrucció (ruïna, immobilisme, desil·lusió, etc). També és força important associar-la amb les altres cartes de la tirada. Associada, per exemple, amb la Roda de la Fortuna ens pot indicar la recepció d'una herència.
Com ja he dit, només és una manera de passar l'estona. Malgrat això, aquestes coses mai s'han de prendre al peu de la lletra i cal interpretar de forma acurada el que diuen les cartes. Això només són tendències, formes d'evolucionar la vida que es poden canviar. El coneixement de les tendències és el que ens pot ajudar a canviar-les.
D'altra banda, aquesta tarda he continuat amb un nou relat -ja en penjaré un tros- que és força prometedor. Suposo que no agradarà a tothom -què avorrida i insulsa seria la vida si tots tinguéssim els mateixos gustos- però a mi m'està deixant un bon sabor de boca. 
Aquesta nit -amb permís de l'autoritat i el temps no ho impedeix- potser sortiré a fer unes copes. Malgrat una de les puber-lolites està de vacances, encara queda la Sílvia. Algun dia m'hauré de plantejar deixar aquesta vida ordenada de dia i anàrquica de nit. Suposo que forma part del meu Ying i Yang particular, de la compensació de la tensió diürna amb el desenfrèn nocturn. Ja tinc una edat i potser no podré aguantar gaire més aquest ritme. O potser sí, potser el millor es continuar-lo fins l'extenuació, fins el final.
I el final? Què és el final? Potser algú es pensa que no li arribarà mai el final? Davant d'aquest fet inevitable i cada vegada més proper, només em queda tenir la paella pel mànec i ser jo qui decideixi com i quan ha d'arribar. La meva fantasia i desig, sempre ha sigut que el final m'arribi al llit però no dormint. El meu desig és morir al llit en bona companyia, després d'un bon àpat, d'unes bones copes i que el meu darrer esforç sigui plaent, extremadament plaent.
Els desitjos són això, només desitjos. Jo, per part meva, vaig a forçar la estadística per tenir més possibilitats de que aquests desitjos es compleixin. Per això faig que aquesta situació de sopar/copes/llit sovintegi. D'aquesta manera tinc més possibilitats que el meu desig s'acompleixi...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada