dissabte, 10 de juliol de 2010

ESPECTACLES IRRACIONALS

Ahir al vespre, mentre em delectava, en una terrassa, de la brisa tènue però amb signes d'una fresca imaginària, en una conversa ja viciada pels efluvis etílics producte de confondre durant moltes hores el refresc amb la caipirinha, vàrem recaure en un dels temes importants del cap de setmana.
Mentre sentia de fons la remor de la discussió sobre la Sentència del TC -tinc la sort de tenir amics en totes les posicions polítiques- pensava en "el dia després". Molt bé, sí, aquesta tarda tots a la manifestació, però i demà? Demà, què? A veure la final del mundial? I ja està? Ja ha quedat bé tothom? Tothom ha fet el seu brindis al sol i ja s'ha auto-complagut?
Sempre he pensat que les catarsis col·lectives són molt perilloses i que fan confondre l'esperança i la il·lusió amb les idees il·lusòries o il·luses. Realment algú pot pensar -estic parlant de pensaments reals, no il·lusoris- que actualment es pot arribar a la Independència sense un enfrontament armat? Està preparada Catalunya per suportar un enfrontament i el post-enfrontament? Té alguna possibilitat d'estabilitzar amb garanties uns límits territorials? Amb qui compta Catalunya -amb garanties- per oposar resistència (ho sento, aquí vaig riure sol pensant en algú. De fet, en una "banda". Algú ja m'entén)? Quina perspectiva econòmica -real- de futur té Catalunya, sense el mercat espanyol? Està preparada Catalunya per suportar una derrota -i les seves posteriors conseqüències- davant d'un hipotètic enfrontament? Està preparada per l'aïllament posterior, inclús en cas de victòria? A qui convé tot això, qui en treu un benefici directe?
Si no volem contestar aquestes preguntes, no fem més el passerell i no sortim més al carrer a fer brindis al sol (i a seguir la veta -i a ajudar a auto-justificar-se- a aquells que en viuen de tot això). O potser algú pot pensar que la manifestació d'avui farà canviar la Sentencia del TC i la seva aplicació? Tinguem en compte que aquesta Sentència és retrògrada fins i tot amb l'anterior Estatut (1979). Algú ha pensat que -si no passa res estrany- el PP té molts números de ser el proper govern de l'Estat? Algú ha pensat com utilitzaran aquesta Sentència per tal de retallar en tot allò que sigui possible l'auto-govern de Catalunya? 
Després de fer-me aquests pensaments, vaig demanar una altra caipirinha (pagada amb el sou del meu esforç diari, no amb cap subvenció). Per sort, sempre he pensat que la millor Independència és la que ens dóna el treball diari, l'esforç personal i la percepció que la independència l'aconsegueix cada individu amb el seu posicionament social, econòmic i moral. La resta... la resta queda molt bé, molt espectacular i és convenient per aquells que ja s'han creat -i volen mantenir- el seu propi estatus a la societat (aquells que no cal que es jubilin als 65 anys, aquells que cobren un sou espectacular i que dormen als seus escons, aquells que ens portaran a tots a la misèria, aquells que no han acabat amb la corrupció, aquells que -malgrat la crisi- continuen vivint a cos de Rei de les subvencions que ells mateixos s'assignen (partits i sindicats), aquells que volen que tots els ajudem -manifestant-nos- a mantenir el seu Sistema i el seu estatus).
Ho sento, si volen que em manifesti, ho faré. El que no vull és que es pensin que m'enganyen.

4 comentaris:

  1. Buff! Aquesta és la meva opinió:

    Primer de tot, penso que és més important avui que demà. Avui és un dels dies que es recordaran durant molts i molts anys. Avui és el dia en què fem sentir la nostra veu, la nostra opinió. La quantitat de gent que ha anat a la mani demostra quantíssima gent pensa igual com a mínim en un punt: SÓM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM! sobretot això: VOLEM DECIDIR!
    No té res a veure quedar bé, quedar bé davant de qui? crec que la gent que s'ha manifestat ho han fet per ells mateixos i per Catalunya. Catalunya es mereix que la donem a conèixer. La llengua, la cultura, la història, el sentiment.
    Diga'm il·lusa, però tinc l'esperança que Catalunya acabi sent lliure sense sang. Sé que no serà fàcil, que ens ho posaran difícil durant molts anys, però els catalans AGUANTEM MOLT, ENS EN SORTIREM. Sí, crec que ho podem aconseguir i crec que en tenim dret.
    Sóc una dona de fe. Crec que la fe és molt important per encarar la vida. Tinc fe en moltes coses i en moltes persones. Tinc fe en Catalunya. No ens subestimem nosaltres mateixos si us plau. Voler és poder. Voler és poder.

    ResponElimina
  2. Hola Filadora,
    Sí, hi ha molta gent que pensa igual, d'acord. El problema no és pensar igual, el problema és saber en què es traduirà aquest pensament.
    No crec que aquesta manifestació contribueixi a canviar res. Ho sento, però d'aquí uns mesos veurem que res ha canviat.
    De fet, tingues en compte que encara hi ha altres recursos contra l'Estatut pendents de resolució (un del socialista Múgica -defensor del poble- i company de files del Montilla, Iceta, De Madre i tots aquests que s'omplen la boca de paraules com autogovern, etc.)
    Per aquest motiu jo deia que era una pantomima -no per la gent que va assistir a la manifestació, ho deia pels polítics de vint cares- i que només servia per controlar els ànims exaltats. Jo vull el millor per Catalunya, però el que més em rebenta és la hipocresia dels polítics. Aquesta mateixos polítics que esperonen la gent, són els que s'amaguen quan de plantar cara.
    Un pató.

    ResponElimina
  3. T'estava esperant :)

    Penso que dónes molta importància als polítics. Quan ahir el que veritablement va ser maco de veure (sí, de veure! les imatges són espectaculars, per fer un póster i penjar-lo a sobre el llit! :) ) va ser la multitud de catalans junts, FORA DE CASA.
    Segurament tens raó amb això dels polítics. Però no deixis que aquest pensament et tapi tot el Sentiment que ahir es va manifestar. Les declaracions d'amor són molt importants pel difícil que són a vegades.

    ResponElimina
  4. Tens raó, ara estic escrivint un post sobre això.
    Un pató.

    ResponElimina