dijous, 15 de juliol de 2010

UN DIA "D'AQUELLS"

Quan fa quatre hores que t'has llevat del llit i ja has perdut la confiança en poder trobar un bri d'enteniment en algun interlocutor, val més deixar-ho córrer i dedicar-te al difícil art d'anar passant. 
Per sort, sempre queden els moments plàcids i reconstituents, en bona companyia, que et rescabalen de tota la ignomínia que has de tragar-te. La manca de respostes contundents -hi ha diferents interpretacions del terme "contundent"- sempre et deixen una mica decebut, una mica dubitatiu. 
Arribada la tarda, sempre hi ha l'ocasió de respondre un correu amb la lacònica frase "D'acord, gràcies". Moltes vegades dubto si el destinatari del correu sap extraure la barreja de frustració, incredulitat davant la ignorància, rebuig a la inoperància i, fins i tot, fàstic que amaga aquesta frase o expressió. Traduïda a llenguatge normal -abandonant el formalisme obligat- podríem traduir aquesta frase per "El que vulguis, xaval. Jo no en tinc la culpa de les teves limitacions intel·lectuals i cognitives. Ves-te'n a la merda!". Normalment, quan contestes d'aquesta manera un correu és quan ja has esgotat totes les maneres de fer entendre que no ets tu qui demanes un favor, que n'estàs fent un i que no tens perquè suportar un interlocutor idiotitzat. 
En finalitzar el dia, el balanç global és pobre, molt pobre. Puntualment, hi ha moments sublims i irrepetibles que fan que triïs un bonsai per penjar-te i que et cobreixis de paciència per tal de continuar manifestant una benevolència infinita i pietosa envers les abominacions més infumables. Només el fet de pensar en el que "va passar fa dotze anys" o "les confidències a primera hora del matí" ja fan que un somriure es dibuixi en els meus llavis. 
Demà, Sant Divendres Gloriós (patró dels esperançats), serà un gran dia. Ho sento, ho noto en l'ambient, en aquesta aura de santedat que embolcallen els pre-caps de setmana. Jo només demano que Déu Nostre Senyor em permeti continuar gaudint de l'espectacle de la vida -a vegades trist i lamentable- i que pugui continuar aprenent frases o expressions com la d'avui (qui encerti el significat, té premi): "Escopir per la figa". 
Bé, ho deixo. Avui estic força cansat. La darrera nit amb la Marta ha estat prou cansada i avui no he pogut fer la migdiada. Demà més històries, però sempre més sorprenents...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada