MASSA PERILLÓS

Ara, així i tot, jo vull i em deleixo tots els meus dies
per anar-me'n a casa i el dia en què torni.
I si m'esderna  un déu enmig de les ones vinoses,
ho sofriré, amb un cor, dins el pit, que els desastres endurà;
car n'he passats ja molts, i n'he conegut de fatigues
per mar i en guerra! Que vagi també aquesta amb aquelles.

L'Odissea, Cant V, vv. 219-224

HOMER

Aquesta nit ha fet molta calor, una calor asfixiant. He inaugurat la temporada de "matinades sota la prunera". De fet, la taula i les cadires abatibles de sota la prunera ja s'han convertit en el meu hàbitat natural, talment fos l'erm pantanós on viu l'escurçó. Fins i tot he electrificat la prunera -qualsevol dia quedaré enrampat- amb un endoll amb caixa estanca i amb un llum estanc. Ara ja tinc tots els elements necessaris per tal de passar les nits gaudint de la fresqueta.

La nit també és una franja horària en la que els programes de ràdio són prou interessants i "políticament incorrectes". L'altre dia vaig escoltar una teoria prou interessant sobre aquesta expressió. Resulta que és una mala traducció d'una expressió anglesa que traduïda, stricto senso, seria alguna cosa així com "políticament no corregit". La teoria no contempla idees correctes o incorrectes. Totes les idees populars són correctes, però algunes són "corregides" -o modificades al seu gust- pels polítics. D'aquí es després que hi ha idees políticament "corregides" o "no corregides".

Aquests darrers dies he llegit molt -també he pencat molt físicament- i he trobat alguna "perla" en aquells diaris que intenten justificar allò que és injustificable. També algunes opinions polítiques han estat motiu de profundes arcades pròximes al vòmit més biliar. Em centraré en un tema -tractar tot aquest aquelarre d'idees inconnexes, pròximes al coeficient intel·lectual de Floquet de Neu, podria donar per un llibre sencer- i així centraré millor el missatge. En resum: tots plegats són uns impresentables. 

M'explico: Llegeixo que el MH president de la Generalitat -en altres fòrums anomenat l'Al·lòcton, Doña Manolita o el Tio Pepe-  no vol anar a una manifestació que no porti la senyera -únicament, sense cap lema- a la capçalera. Algú s'estranya d'aquest fet?  I és clar que no vol cap lema -i menys el d'Omnium Cultural-!  Potser ja ningú recorda que, quan era ministre d'Indústria, era contrari a incloure el terme "Nació" al preàmbul de l'Estatut? Si vol anar a la manifestació, que ho faci. Si no li agrada el lema, que es quedi a casa. Tot plegat, crec que els que assisteixin a la manifestació no ho faran pensant en la seva presència.

Aquesta manifestació la convoca una entitat privada i crec que és ella qui ha de decidir quin lema s'ha de fer servir. Qui s'hi vulgui adherir, que ho faci. El que no estigui d'acord amb el lema, que es quedi a casa o que munti una altra manifestació. Crec que el problema de tot plegat és aquest constant voler "estar a missa i repicant". El MH -més aviat els seus adlàters, el futur polític del MH em penso que fa temps que està sentenciat- es debat entre quedar malament amb els seus coreligionaris a Madrid o que, d'altra banda, facin palesa -a pocs mesos d'unes eleccions al Parlament de Catalunya- la seva animadversió per posar en evidència els seus companys de grup parlamentari a Madrid. Tampoc pot anar darrera una pancarta amb el terme "Nació", la seva incongruència seria, una vegada més, flagrant.

Ja s'ho faran!!!! Ara que la selecció espanyola ha passat a la final, ja no ens hem de preocupar d'estatuts, de crisis, d'atur i de problemes socials. Els nostres polítics ja tenen el circenses que necessitaven. Ara ja res és important... fins que arribi la gran patacada del setembre. Llavors, potser algú -amb una mica de seny- haurà de fer un pensament...
Mentrestant, haurem de llegir aquestes noticies