FOTOS ANTIGUES

Mirar fotos antigues és un exercici relaxant i evocador. Moltes vegades ens porten a la memòria -aquesta vegada memòria visual- altres temps, altres llocs i altres emocions. Dies durs, dies intensos, dies feliços. 

Fa una estona ha acabat la pel·lícula que estava mirant -Memòries d'Àfrica- i m'he posat a recordar, he volgut recordar. Jo no tenia una granja a l'Àfrica, però tenia una cosa millor: res en cap lloc i tot en qualsevol lloc. Res em retenia en cap lloc, no tenia cap sentiment de pertinença a res. D'altra banda, vivia la vida en qualsevol lloc com si fos el darrer minut que em fos permès respirar. Cada dia era un cremar les naus per si no existís el dia següent.

Recordo moments genials, únics, irrepetibles. No vol dir que fossin moments plaents. Moltes vegades, els moments més durs són els que més estrenyen les relacions interpersonals, els que inicien at eternam un sentiment de fidelitat indestructible. No sé quants anys han passat des d'aquesta imatge. Bé, sí que ho sé, però no tinc consciència de si s'ha fet llarg o curt el temps transcorregut des d'aquell moment en el que uns companys ens fan ver aquesta foto. Només recordo que hi van haver molts més moments com aquell, amb molta més tensió -això només era un entrenament- i amb la satisfacció (o remordiment) del deure acomplert. Els records són això: felicitat, pensaments, dubtes, afirmacions i vida, molta vida (o no). 

Aquest és el post número 499 d'aquest bloc (dels publicats, és clar). El camí ha estat llarg però plaent. Un sospir en la infinitat i varietat de la meva vida...