dimecres, 28 de juliol de 2010

TREBALLAR A L'AGOST

Tinc unes ganes boges de que arribi l'agost -dos dies, només dos dies- i de que la vida entri en aquesta mena de relax estacional que cada any esdevé en aquest més.
Molts diran que estic boig, que treballar a l'agost és una tortura xinesa. No! Treballar a l'agost és un dels majors plaers. La majoria de gent marxa, el trànsit està genial i és un mes increïble per menjar una paella i fer una caipirinhes, com a perfecte colofó de la jornada laboral. 
Després d'aquest mes plaent, semi-vacacional, arriba el setembre i és quan pots gaudir de les teves vacances. Quan la gent torna, alguns cremats, d'altres amb il·luminacions pròpies de les visions marianes i tots explicant sopars de duro sobre les seves vacances, llavors marxes de vacances. És el segon plaer que et permets però potser el més intens. 
Mentre tothom pensa en els llibres dels nens, en la putada que representa tornar a treballar, marxes, els abandones, deixes que posin en pràctica les bogeries cubades -ho prefereixo a dir pensades- durant l'agost ells solets, al cap d'uns dies tornes i veus que continuen tenint la capacitat destructora de sempre. Sempre aconsegueixen desfer, en pocs dies, la feina de tot un any. Per sort, ja em vaig fent immune a tot això i aquest any m'he guardat una setmana per l'octubre. Aquesta setmana és el final de la temporada estiuenca, el fort de la temporada de bolets i una manera d'allargar l'estic/no estic fins a principis de desembre, mes en el que s'ajunten els ponts de principi de mes i les festes del Nadal.
De moment, em concentraré amb l'agost, les seves paelles i les seves caipirinhes. La resta ja no té importància, almenys per mi.
Estic acabant la meva contribució a un relat a quatre mans i dos ordinadors. Potser el cap de setmana l'acabi. Vull repassar-ho bé i fer que permeti ser llarg, introduint elements variats que puguin donar joc entre ells.
Ho deixo. Demà més... O potser no. Demà potser no podrà ser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada