dijous, 19 d’agost del 2010

PLOU, CAUEN GOTES.

Plou, cauen gotes del cel. Miro per la finestra i la veig corrent pel carrer. No, no escapa de la pluja. Només corre, fa esport. Cada dia corre a la mateixa hora i cada dia -ho intento- sóc fidel a la nostra cita. Al principi només passava i no ens dèiem res. Ara -dos anys després- tampoc ens diem res. Només mira i fa un gest. Una salutació, res més. No sé com es diu i ella -suposo- tampoc sap com em dic jo. No sabem res de les nostres vides. Només sabem que ella corre sempre a la mateixa hora i que jo la veig des de la finestra del despatx. 
Sé que mai baixaré a la porta per presentar-me, tot perdria l'encant. La miro com s'allunya mentre faig el tercer whisky de la nit. Ja n'estic fart de sobrietat. No, no caic en la debilitat d'encendre una cigarreta. Malgrat el cos -nou dies després- encara m'ho demana, ja sé que no ho faré. M'apropo el got a la galta i noto el frescor del gel. Un nou glop, un nou tret al fetge, un nou cop a la vida. Puta vida!!!!
Demà continuarà l'aquelarre dels necis, la fira de les vanitats, els jocs malabars per continuar dissimulant les arcades que em provoquen tanta falsedat, tant egoisme barat, tanta ànsia de poder efímer i virtual. Sé que tot continuarà igual. Bé, tot no. Jo no continuaré igual. Jo seré una mica més vell, estaré més desenganyat de tot, em sentiré més traït i només esperaré que arribi la nit. Llavors, tornaré a estar a la finestra esperant, segurament bevent-me un altre whisky, i ella passarà corrent, aixecarà el cap i farà un gest gairebé imperceptible, gairebé secret. Jo sabré que m'ha vist i ja podré continuar torturant-me el fetge, torturant-me l'ànima. Malgrat tot, seré feliç i tornaré a escriure -amb més inspiració que avui- sobre la vida i la mort, sobre la gent que corre i sobre les gotes que cauen del cel...

5 comentaris:

  1. Bon text.
    M'encanta gaudir d'una bona tempesta.

    ResponElimina
  2. Un text ple de contrastos.
    Se'ls enyorava.

    ResponElimina
  3. Hola amics,
    Me'n alegro que us agradi el text. Avui potser també en faré un d'aquests.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. genial,
    més sovint els hauries de fer!!!!


    Anna,

    ResponElimina