SATISFACCIONS EFÍMERES

Després de la tempesta sempre arriba la calma, pensà ell. Sí, és cert. El problema és que la calma és efímera i no es deixa assaborir. Va prendre el seu darrer trago de whisky i va provar per enèsima vegada de tornar a connectar-se a Internet. Impossible, totalment impossible, maleïdament impossible!!!

Sempre passa el mateix tempesta implica desconnexió. Això de funcionar amb un modem USB és molt pràctic a efectes de mobilitat, però molt inestable. Eren les tres de la matinada i ja no tenia ni temps ni ganes de perseverar en l'intent. La botella s'havia acabat i ja no tenia cap motiu per continuar despert. Dues hores de son i novament de peus a terra.  

Cafè, molt de cafè per poder tenir els ulls oberts. Dutxa, aigua fresqueta. Tren -per una vegada- puntual. Compres i ruta del despropòsit. Converses surrealistes, peticions encara més surrealistes. Sobrat, molt sobrat. Sensació de tantsemenfotisme extrem. De sobte, un vestit mini, estampat estiuenc, temptació a la rebolcada lúbrica. Esquena platejada que sembla despertar. Intent de mirada desafiant sense cap èxit. Si no n'hi ha, no n'hi ha. No cal fer intents estèrils, ni és un Alfa, ni mai ho serà. Vestit que es gronxa en mig de pantalons inquiets. Provocació lasciva i gratuïta. Preparació del terreny. 

Primera part que s'acaba. Declaració d'intencions. Abandona l'espatlla platejada en benefici del nouvingut. Renovar-se o morir, provocar noves emocions o morir-se d'avorriment. Dominació complaent o desafiament provocador. Tu tries! Una porta oberta -de bat a bat- per noves pràctiques. Cal dir-se les coses, o n'hi ha prou amb una mirada? Ja s'han mirat, no cal res més. Només un nou encontre, una nova conversa, una nova i simple mirada. No cal res més... només una satisfacció efímera!