diumenge, 8 de juliol del 2012

ESFORÇ ESTÈRIL

Talment encarnés un Sísif modern, semblo condemnat a fer sempre les mateixes coses, a intentar -infructuosament- fer entendre uns arguments senzills, lògics i objectius. A sobre, em furten el privilegi de recordar-me dels ascendents i descendents del mediocre -adjectiu generós que hauria de ser correspost amb agraïment etern per la seva benevolència i caritat cristiana- de torn que, en un acte de suprema inutilitat -prenent per una vegada la iniciativa-, ha decidit tirar pel dret i fer allò -sense avisar a ningú- que pot crear un caos superb. No, no puc cagar-me en tot... A sobre he de ser políticament correcte i "entendre" allò -comportaments, pretensions i deliris surrealistes- que no té cap explicació lògica. A cagar, tots a cagar!!!!
Llegeixo a la premsa que el que resta del mes de juliol serà força interessant pel que fa a nomes mesures del Govern de l'Estat. Bé, ara que les naus ja estan totes cremades, només cal seure sobre una roca, a l'abric del llevant, per veure com la flota s'enfonsa definitivament. No ens enganyem: tot està perdut però ara només cal evitar que el desastre esclati violentament. La tàctica a seguir per tots els components de la casta dels firaires (dirigents de la Fireta, menjadora que s'han muntat uns quants), és posar sordina al Gran Pet (que auguro des de fa temps) i intentar salvar els mobles -els seus- d'un Sistema que ja fa temps que ha entrat en l'agonia que precedeix a la mort i que ha estat desnonat pel economistes mitjanament seriosos.
No cal continuar jugant al joc de "entre tots ho tirarem endavant"(que en realitat es converteix en "anem aguantant fins que jo marxi. Després ja us espavilareu"). Si veiem el volum del deute, les proporcions del despropòsit i la magnitud de la tragèdia, ningú amb dos dits de front pot pretendre fer miracles ni aguantar aquesta situació insostenible. Un problema és el deute, però el gran problema és la despesa "normalitzada" que ens hem obligat -per un pretés Estat del Benestar- a tenir. No, la despesa no és per pagar prestacions socials. La majoria de la despesa és per mantenir vividors i estructures administratives duplicades, triplicades i sense cap tipus d'eficiència, més pensades per col·locar "afectes al Règim, amb carnet del partit", que en tenir els membres imprescindibles per fer la feina. Si, d'altra banda, fem un compte dels milions d'Euros que valen totes les obres faraòniques -aeroports sense avions, AVE,s  a cap lloc i sense passatgers, palaus de congressos sense públic, complexos de la "cultura" que tripliquen el pressupost inicial... i obres diverses promogudes pel moviment de capital que suposava, no per la necessitat de la infraestructura- tindrem una quantitat molt aproximada al deute que arrossega l'Estat. 
Bé, vaig a fer uns mojitos. Tot plegat, ara puc i d'aquí dues setmanes no sé si m'ho podré permetre. L'ultim, que apagui el llum i tanqui la porta...

PS: Demà darrer dia abans d'una setmana que pot ser genial.

8 comentaris:

  1. Estic totalment d'acord amb tu.
    Especialment m'ha agradat el "tots a cagar", i realment, si així fos, viuríem més tranquils.
    Què vagi molt bé la setmana d vacances tant si és de relax o de moviment...això a gust del consumidor :)
    Bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola :)
      Arriba un moment que perds les poques creences que tenies. Al final, tots fan el que poden i ens roben.
      Moltes gràcies pels teus desitjos. Serà de relax, sens dubte, però escrivint força. Darrerament tinc molts apunts que no he traslladat a relats.
      Petonassos!!!!!

      Elimina
  2. I plegaràs la gandula de sota la prunera, o bé la
    deixaràs estesa (oberta com fins ara) perquè "sa lluna" i demés... puguin escriure de més tot mandrejant...?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Normalment la deixa oberta, per sa lluna, per les anònimes o Onzes o demés...però segurament ell et contestarà millor, només era un apunt ja que m´has convidada.

      Salut i bon dia!

      Elimina
    2. Hola Onze,
      Efectivament, a la meva gandula sempre hi ha lloc per Sa Lluna i per tots/es aquells/es que vulguin reposar-hi, gaudir-hi... i fer el que vulguin! Si hi volen escriure -de més o de menys, ells/es sabran- tot mandrejant, doncs sempre els faré lloc a la gandula. Gairebé mai tanco la paradeta. Només la vaig tancar l'any passat i la vaig reobrir.
      Petons i bessets!

      Elimina
  3. Bé, doncs aprofito ara que tu no hi ets i que sa lluna dorm a la gandula per bufar-li els genolls..., i mirar-la de costat. Amanyagar-la de reüll!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      estic segur que Sa Lluna sabrà gaudir de la gandula i apreciarà els teus gestos.
      Un petó!

      Elimina
    2. Vosaltres aneu fent, que jo estic molt lluny d´aquest món, i no dormint justament...

      Elimina