dimarts, 17 de juliol del 2012

ESTRANYESES ESTRANYES

Oh!!!! Quina imatge més maca i definitòria!!! Quin missatge més exacte i clar!!!! Avui és un dia d'aquells en els què he trobat just el que buscava per il·lustrar el post.
Bé, comencem per coses -no sé ben bé com definir-ho-... i deixeu-me que faci referència a la meva rentrée laboral. De fet, tampoc es podria definir així... Bé, res anormal -cap canvi, cap indici, cap nova tendència- sota la capa del sol i, amb això, ja està tot dit!
Ara anem a les coses genèriques i fora de qualsevol altre context que no sigui el simple raonament metafísic sobre l'entorn. Les estranyeses estranyes -què? Mola el títol, eh?... Què patètic!- són aquelles coses estranyes que ja no ens haurien d'estranyar, aquelles coses que fa un temps semblaven l'excepció -potser sempre ho han sigut, però es notava menys- i que ara són el més habitual. 
Assisteixo estupefacte -però impertèrrit i impàvid- a la desesperada caiguda i destrucció -bé, siguem sincers, mai m'havia ofert cap confiança- de La Banda de la Fireta. Ara ja és un campi qui pugui i una accentuació -sense límit- del despropòsit. És un intent desesperat de mantenir a flot un món que s'enfonsa. Hi ha una imatge fantàstica que ho defineix perfectament: imagineu-vos un individuu amb fang fins la cintura que manté en alt una bossa amb monedes, al mig d'un pantà. El propi pes de les monedes fa que s'enfonsi en el llot. Finalment, sense salvació possible, s'enfonsa ell i les seves monedes. Si hagués renunciat a elles, podria haver salvat la vida. 
En molts aspectes de la societat i en alguns de molt concrets, aquest aferrar-se a vells costums, voler mantenir allò que no és sostenible, que era ineficient en temps de bonança però que es podia dissimular, és el que farà que ens enfonsem (alguns més que d'altres). Tapar-se els ulls amb una vena, fer veure que tot continua igual, fer l'intent de continuar vivint a base de fer veure que es fa alguna cosa (res del que s'hauria de fer, però generant problemes per poder-los solucionar i justificar la pròpia existència) i, sobretot, permetre-ho, és el que ens portarà a l'abisme. 
Estrany? Què és estrany? Que una munió de vividors hagi de començar a pencar o plegar? Que aquells que es pensaven viure essent (i cobrant) X, però fent Y, ho podien fer tota la vida... impunement? Ara, cada cop més, veig els seus darrers cops de cua -que són els més perillosos i surrealistes- previs a la caiguda de la Fireta. Sí, la vostra Fireta, la que havíeu muntat per medrar i poder ficar el cap en algun lloc (on haguessin pogut ficar-se si no fos per la Fireta?), s'enfonsa.
Sento unes declaracions de la Elena Valenciano -ja sabeu, aquella que va passar de telefonista de Ferraz a segona de Rubalcava- en les que, resumidament, diu que ella "no és responsable de la situació actual". Clar que no! No ho ha sabut mai el que és la responsabilitat! De fet, considero que ella i aquell que parla com si que mai hagués format part d'un govern -Rubalcava-, són uns autèntics irresponsables. Em quedo meravellat com algú que ha format part -des de temps immemorial- de tots els governs del PSOE, sigui capaç de criticar i ara -en un acte d'inspiració miraculosa que mai havia tingut mentre governava- tingui els ous (amb perdó) de dir quines són les seves solucions màgiques a una situació que ell -en gran part- ha contribuït a crear, juntament amb algú que ara és membre del Consell d'Estat. Sí, no rigueu, no! En aquest país som així de frikis: posem de conseller a qui ha demostrat no saber-ne ni un borrall. Doncs això és part de la nostra -d'alguns- estranyesa... Impressionant!!!!
Ho deixo. M'estic emprenyant i no paga la pena...

15 comentaris:

  1. "... imagineu-vos un individuu amb fang fins la cintura que manté en alt una bossa amb monedes, al mig d'un pantà. El propi pes de les monedes fa que s'enfonsi en el llot. Finalment, sense salvació possible, s'enfonsa ell i les seves monedes. Si hagués renunciat a elles, podria haver salvat la vida." (L'exorcista)

    I si ens imaginem que qui manté en alt és a la persona que estima de debò (germà, amic, fill...)?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      En el context en el que està escrit, es veu clarament que no em refereixo a aquest cas.
      Petons.

      Elimina
    2. Exacte!, ja ho sé, però jo estava plantejant què passaria en un altre cas
      a partir del teu supòsit.

      Que no puc, potser?

      Elimina
    3. Doncs si puc, per què no respons?
      La teva resposta és passar de llarg, potser?

      Elimina
    4. En un altre cas, si el seu sacrifici impliqués la salvació de l'altre, crec que ho faria.
      Aquest és una d'aquelles coses que s'han de viure per saber-ne la resposta.

      Elimina
    5. Podries dir-te, per un arrauxament d'optimisme biològic, que domines el risc?

      O bé et diries per contra, que res de dominis arrauxats, sinó que amunt amb la confiança de l'AMOR perquè l'estimació de debò és capaç de dur a terme allò que ni el domini no pot?

      Elimina
    6. "Aquesta és una d'aquelles coses que s'han de viure per saber-ne la resposta." (L'Exorcista)

      Vols dir? Que no saps que dominar implica orgull i desfeta? Que no saps que dominar implica esclavitud, i estimar implica llibertat, eh?

      Elimina

      Elimina
    7. "En un altre cas, si el seu sacrifici impliqués la salvació de l'altre, CREC que ho faria." (L'Exorcista)

      Dius en veu baixa que creus que ho faries?
      Oh! El SÍ s'ha de dir ben alt i clar, amb confiança! Com les dones quan parim infants, malgrat el refotut dolor!

      Elimina
    8. Domini o fermesa inalterable de la fe per un AMOR que no mira cap a un altre cantó?

      Elimina
    9. Hola Onze,
      les meves respostes als teus comentaris d'avui:
      1.- Prefereixo clarament l'estimació sobre el domini (no he dit el contrari en cap lloc)
      2.- Hi ha situacions sobre les que es pot teoritzar -i dir el que creiem que faríem, per convicció-, però que davant de la situació real podem fer coses diferents de les que ens creiem que faríem.
      Petons!!!

      Elimina
  2. Bon dia amic, ja hi som un altre cop...
    agafa ben fort la bosseta dels records
    i no t´emprenyis molt ;)

    Uns bessets amb regust de café!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort que el bessets no van per mi, que no em plau el regust del cafè.
      Ara m'estic menjant un tros refrescant de síndria.

      Mua al "peçó" de l'orella...

      Elimina
    2. Hola Sa Lluna,
      noto el cafè, mentre regiro la bosseta dels records.
      Bessets dolços (m'agrada el cafè amb sucre)

      Elimina
  3. I també vull dir que la llengua catalana ha de ser estimada I NO PAS dominada. No hi ha un altre remei!
    Perquè la llengua catalana és un valor per ella mateixa.

    Hem de dur-la gallardia arreu del món!

    ResponElimina