dijous, 26 de juliol del 2012

LÀNGUIDAMENT...

Llegeixo a Yukio Mishima mentre espero l'hora de marxar. Darrers moments que ocupo en activitats tranquil·les i lànguides. La vida es mereix ser viscuda en petits glops -alguns dolços i d'altres amargs- i en moments concrets, tots ells intensos.
Avui tinc la meva darrera -de moment- trobada clandestina. Ella marxa demà, a primera hora, i no ens veurem fins... No ho sabem! Potser això forma part de l'encant -i de la putada- de la nostra relació. Potser aquestes anades i vingudes, durant anys, han fet de nosaltres dos -mai més ben dit- uns amants ocasionals. Potser l'èxit de tot plegat rau en això: en la sorpresa, en la incertesa, en la intensitat, en la brevetat, en voler aprofitar el moment i en acomiadar-nos sense saber quan serà la pròxima vegada. Potser el nostre pacte ens ha permès no embogir en l'absència i retrobar-nos amb més força. Potser són masses potser... Potser sí!
Sé que demà no seré persona i que durant aquesta nit m'haurà pres -li hauré regalat, com ella a mi- aquella essència que tots tenim dins, aquelles quatres gotes d'ànima que ens fan ser el què som, el més autèntic que tenim. I una vegada -més- ens separem, la vida continuarà.... lànguidament!

6 comentaris:

  1. Incertesa, intensitat, brevetat... això fa que l'enamorament i el bon sexe perduri? No ho sé, possiblement sí. De vegades penso que és la única manera que les relacions durin. I com que avui no deus ser persona no et dic res més, només que m'ha agradat la teva reflexió. I que la vida continuï, lànguidament :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia,
      enmig del procés regeneratiu he vist el teu comentari i això m'ha esperonat a completar-lo.
      Suposo que cadascú explica la fira segons li ha anat, però a mi em funciona. No caure en la monotonia, tenir el meu propi espai, viure cada trobada com si fos la primera, sense saber quan serà, recuperant temps perdut i lliurant-te totalment a aquella persona... això és el que renova les relacions i les fa autèntiques (és el que jo penso).
      Molts petons. Incerts, intensos, breus... però repetitius!!!!!

      Elimina
  2. Exor, mai canviaràs! Perquè et tortures? Ja saps com va això. Tu m'ho vas ensenyar!!! Acabo d'arribar a l'hotel, després de fer una pila d'enllaços aeris. Aviat tornaré. Aquesta vegada, si algú no es repensa, serà un viatge curt (potser un mes).
    Com diu la Sílvia, potser aquest és el secret de l'èxit de la nostra relació: no tenir temps de saturar-nos l'un de l'altre i redescobrir-nos en cada retrobament.
    Fins que ens retrobem sempre et quedaran els records d'aquests darrers dies, no?
    Fins aviat i gràcies pels meravellosos dies que em regales cada vegada que ens veiem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Niki,
      Sí, ja n'hem parlat moltes vegades i els dos sabem com va això... però no puc evitar-ho! T'he de donar la raó -com gairebé sempre- i l'èxit de la nostra relació jo també crec que rau en això que tu dius.
      No et distreguis i ves per feina, que vull tornar-te a veure el més aviat possible.
      No et regalo res; em regalo -ens regalem mútuament- el plaer de la nostra companyia.

      Elimina
  3. I que feu tu i la Nikita quan esteu junts?
    Precisa detalls, si us plau.

    Ha de ser dur viure sol, oi? No poder tocar allò que no sona..., no poder provocar quan menys s'ho espera...,

    Considero, en el meu cas, que la companyia és bàsica ni
    que sigui per riure d'una ximpleria...

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      Doncs fem tot el que fan els amants que es veuen molt de tant en tant: gaudir de la mútua companyia amicalment, sexualment...
      No, no és gens dur. És acostumar-s'hi.
      Petons

      Elimina